“The only crime that the inmates of Migrant Detention Centres (CIE) have committed is to cross some border or other, to be poor, and to be black, that's all. Remember that these people are the grandchildren of the slaves who were hunted down like animals and loaded onto ships...” Lamine Sarr. “Nobody sees the reality of Migrant Detention Centres, it's a hidden reality.” Aziz Faye.
Fronteras
56 Archival description results for Fronteras
Presentation of collectives and debate. March 3, 2016 - Hall CCCB The Popular Union for Street Vendors aims to become a political lobby to defend the claims and needs of Barcelona's street vendors against persecution, discrimination and racism. The situations that street vendors find themselves in on a daily basis require a quick, organised response and first-hand communication with political authorities and the media, in their own voice.
Interview with Lucas Tello and Pedro Jiménez members of the collective Zemos98 of Seville.
"In late 1986, President Reagan signed the first major revision of our nation´s Immigraction Law in twenty years."
UntitledUnidentified Video Observatory Constellations
Presentation at the MACBA 2023-2024 IEP
Una eina per a explorar
L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.
«Tornar a obrir el camp de l'experimentació»
A la seva manera modesta, situada, funambulista amb la Institució — una de les pràctiques que ovni ha perseguit des del principi ressona amb aquesta veu indígena que es va alçar amb força, en la mateixa meitat dels '90, des del cor de la selva: Veu de les comunitats sense veu, que no ha cessat, veu emmascarada, on la màscara es torna una manera de comparèixer que subverteix des del principi la unificació global tecnocapitalista i els seus «mecanismes per a separar aquesta cria de la terra de la seva mare» (Ailton Krenak) (1). Aquesta pràctica consisteix a «tornar a obrir el camp de l'experimentació» — tornar a recuperar l'obertura, l'incisiu, la proximitat i la commoció crítica que havia tingut el vídeo en els seus inicis. Tornar a portar el documental independent, el testimoniatge, la visió poètica, el treball d'arxiu (2).
Per tant, el treball d'ovni–desorg va més enllà de les consideracions banals sobre el vídeo i l'audiovisual, la diferència amb el cinema o les qüestions tècniques. El projecte és una eina brutal perquè al llarg dels anys es torna més i més evident que el vídeo, l'arxiu, la imatge són, en la societat de la imatge en què vivim, eines fonamentals que ajuden a pensar el present . — Pensar, deia DH Lawrence, no consisteix, com es creu, a recuperar dades obsoletes i extreure conclusions falses. Pensar consisteix en un descobriment, que es fa amb tot el cos i el començament del qual és generalment dolorós (3). Descobriment dolorós quan trenca l'aparent normalitat unívoca, la closca que ens tanca i ens encega, esquerda (4) — íntima i poètica o política i comunitària— que obre a formes més vitals, més amables, més reparadores i més riques d'habitar, els «oasis» (5).
Vivim una època de guerra sense fi. Una guerra l'objectiu de la qual és perpetuar-se i perpetuant-se imposar un «eix temporal global» unificat, com deia Kader Attia al final de la seva conferència (6). O dit amb les paraules de Ailton Krenak: «Mentre la humanitat va distanciant-se del seu lloc, un munt d'astutes corporacions va ensenyorint-se de la Terra. Nosaltres, la humanitat [que ens han dit que som, aïllant-nos d'aquest organisme del qual som part, la Terra] viurem en ambients artificials produïts per les mateixes corporacions que devoren selves, muntanyes i rius.» (7)
Però a l'interior d'aquest procés es produeixen ruptures (8), ruptures que a vegades ocorren, que trenquen el temps lineal, el temps d'una repetició normalitzada que es vol eterna. Ruptures que pleguen el temps de la subjectivitat i de les coses, ruptures intempestives i insospitades que obren el camp del possible — i deixen advenir veus d'Egipte, Líban, el Marroc o el poble Palestí en l'exili (9), veus de la selva i els ancestres, testimoniatges i visions des de l'Índia o des de Gènova o l'Argentina en la revolta, veus de la Frontera i de les Colònies, cosmovisions indígenes o africanes, Aymara o Quítxua o del Senegal— veus, presències i experiències de ruptura que també emergeixen aquí, a Barcelona, decolonials, feministes, o de pura revolta contra el capital i el seu món.
Una constel·lació contra l'oblit
Com a projecte de recerca i creació, l'Observatori és en el sentit més profund un arxiu de les ruptures i, per tant, quan l'arxiu és —com s'inclou en els debats contemporanis— una eina de la història i la història l'escriuen els vencedors, com deia Walter Benjamin, l'Observatori és també una ruptura dels arxius (10), doncs, com també deia Benjamin, «Ni tan sols els morts estaran fora de perill si l'enemic venç… I aquest enemic no ha cessat de vèncer» (11). Ovni és així una constel·lació contra l'oblit — és una invitació a prosseguir —de manera artística, poètica o experimental— el que s'ha obert en les ruptures de l'època — que són també moments de bifurcació de continents perceptius — on la realitat està en joc.
És el que vèiem l'altre dia amb l'Elvira Espejo Ayca (12), on enfront del tipus de «saber» occidental, que contínuament "talla" o separa (emoció i raó, art i ciència, naturalesa i cultura) per a situar-se des de dalt com a domesticació i dominació de l'ésser humà, ens presentava la potència de la «criança mútua» com a desplegament de «interconnectivitats» i «cura i atenció màxima», on s'aprèn a través de la retina, el tacte, la sensació de tot el cos, donant lloc a una sensibilitat i una manera de viure on ja no ets «tu» l'important, sinó que la vitalitat de la Terra és l'important —«The Earth» de la qual parlava Achille Mbembe a partir d'ontologies Yoruba i Dogon (13)— cuidar el que et cuida, protegir el que et protegeix, mutar amb el que muta, atendre al que contínuament emergeix...
Ovni és una constel·lació contra l'oblit perquè els moments de ruptura o les fulguracions visionàries tornen a tancar-se sota la inèrcia de la normalitat, però queden traces, petjades, veus. I si des d'algun lloc val la pena continuar pensant és des d'aquests moments que esquerden el continuum de la història recent, des de l'experiència més alta.
Una invitació a l'encontre
Pensar avui és pensar no sols amb paraules, és pensar amb la gestualitat del cos i amb els cossos sonors, és pensar amb imatges que ens fereixen o ens encoratgen, o amb purs enigmes del temps, és convocar als espectres en el llindar de la nostra participació en el món. Pensar avui és pensar des de l'escolta i des de l'obertura a l'encontre amb l'inaudit no sols humà. Com a amic i col·laborador extern de desorg.org , veig que una dimensió fonamental del projecte, que jo he trobat en el seu centre, està en la invitació a l'encontre — com a manera de continuar el que s'obre amb la ruptura — que està en el cor del pensar, del delirar, del tractar de portar endavant pràctiques de llibertat.
Invitació a trobar-se que començava amb projectes d'autoria —també anònima o sense-identificar— que enviaven coses per a projectar des de molts llocs, pròxims i llunyans, i que seguia amb la invitació a l'encontre amb el que s'anava a buscar i que ressonava amb el que arribava. Invitació a l'encontre amb les veus i projectes que a Barcelona emergien en ruptura o en dissonància amb la monoforma, amb l'«eix temporal global» on «There is no alternative». Des d'Espai en Blanc a la Confraria Sufí senegalesa dels Baye Fall, 15M bcnTV o el grup de «Ciutat Morta». — L'objectiu exotèric no era capturar-los per a neutralitzar-los en la Institució Cultural , sinó, des dels seus marges, tibar la Institució per a fer sortir de polleguera la seva tendència a tancar-se sobre si mateixa i tornar-se irrespirable, sota la seva epistemologia d'experts i els seus procediments entre el management i la burocràcia. — Però l'objectiu no quedava només allí, no era per a res exterior. L'objectiu esotèric era i continua sent el viatge mateix de la recerca i de la trobada, prosseguir i ampliar la conversa, i l'experimentació. Com deia Hölderlin: «La vida de l'esperit entre amics, el pensament que es forma en l'intercanvi de paraula per escrit i de viva veu són necessaris als que busquen. Fora d'això som per nosaltres mateixos sense pensament. Pensar pertany a la figura sagrada que junts figurem» (14).
— Paradoxalment la possibilitat dels encontres és més intensa com més desllorigat està el temps, com més gran és la interrupció i l'alteració del temps lineal homogeni. No obstant això, el viatge continua, els llaços segueixen aquí.
— Arxiu de les ruptures, no sols com a testimoniatge d'aixecaments radicals i comunitaris, sinó també de disrupcions de la percepció i la sensibilitat, de la presència ín
Archivo de Proyectos 1994-2026
BúsquedaCatalàEnglishEspañol
CA EN ES
Toni Serra *) Abu Ali
/ ... /
/ CONVERSACIONES /
/ VIDEO ENSAYO 2001-2016 /
/ ... /
/ THE BLACK TAPES / TV CODE /
/ BABYLON ARCHIVES /
/ ... /
/ 1989-1994 /
/ ARCHIVOS DE TANGER /
/ EL HAMDULILLAH TAPES * PIRATE UTOPIAS & EUROPEAN RENEGADOES /
/ FEZ CIUDAD INTERIOR /
/ LA VIGILIA Y EL SUEÑO /
/ DUAR MSUAR /
/ LA LLUVIA EN DUAR MSUAR /
/ ... /
SOBRE PAJAROS Y VISIONES
Imagenes Previstas
Abrir la visión
No solo un cambio.
Migra Visions 2.0
Migra Visions
La Gente Invisible
Entre el Agora y la Frontera
Soviet Derviche
Broken Films
Fez, Ciudad Interior
www.al-barzaj.net
Toni Serra *) Abu Ali
/ TONI SERRA *) ABU ALI
Los hatillos de trigo esconden los pinchos del azufa
Toni Serra *) Abu Ali
/ VIDEO ESSAY 2001-2016 /
/ THE BLACK TAPES / TV CODE /
/ EL HAMDULILLAH TAPES * PIRATE UTOPIAS & EUROPEAN RENEGADOES /
/ THE RAIN IN DUAR MSUAR /
Entre el Agora y la Frontera
Toni Serra *) Abu Ali
/ TONI SERRA *) ABU ALI
The sheaves of wheat hide the thorns of the jujube... drops of blood are sown in the dust
the woman's belly enters full moon... announcing a still-distant October
the harvest is a time of Remembrance, of gratitude.
- “It’s hard to come to terms with the fact that the supposedly civilised society that you fled to, seeking refuge, is so brutal.” -“People say: “get civilised”. But when you get civilised you realise that it’s the worst thing they could have taught you. Do you know what they mean by “getting civilised”? Have money, go shopping, spend money, and always keep in your head: I want more, more, more... Consume.” - the persistence of Eurocentrism in European dissidence. (*) Title of Pier Paolo Pasolini’s last interview.
The Purple Meridians III
The Purple Meridians III
Over the past two years, a total of 19 filmmakers based in the three countries have met, online and in person, to discuss obstacles they face as women and non-binary people in the audiovisual industry, to exchange ideas and resources, and to create together.
Preparations are underway in Italy , Turkey , Catalonia and the Basque Country for the third edition of The Purple Meridians 2023 , with the Gender Equality sponsorship by Eurimages .
This year, the project will have its public and main event at the Durango Book-Music-Cinema Fair on 7 December . Durango is a city in the Basque Country and has been chosen by the organizers of The Purple Meridians to expand even further – as is the purpose of this project – the connections among women filmmakers in Europe and beyond.
The choice of the Basque Country was therefore a ‘natural’ development as Basque filmmakers followed the first two Purple Meridians albeit ‘from a distance’. The program in the Basque Country will be possible thanks to the collaboration with the Durango Book Fair and Suargi Elkartea.
Two main themes would be the focus of this third event:
the difficulties, responses, proposals for women in the audiovisual industry to conjugate work and care work (maternity, care of children, care of elderly, care of ill partner/family member etc) and for women with disabilities.
These two themes will be discussed in a 2-session conference in Durango to be held on 7 December 2023.
Two filmmakers directly and most affected by this situation will be leading the discussion, Lisa Çalan and Ahu Ozturk . The two filmmakers, both Kurdish, will work with Basque filmmakers (who are exploring these issues in their films and who this year will be presenting a manifesto about ‘care’), as well as with the other filmmakers of The Purple Meridians (from Italy and Catalonia), not only in exposing the problems, but also in proposing answers, keeping in mind that one of the pillars of The Purple Meridians project is creating networks among women filmmakers in different countries.
The speakers will be:
Lisa Çalan, Ahu Öztürk (from Turkey, TPM), internationally acclaimed Basque actress Itziar Ituño (La Casa de Papel), Basque directors Ainhoa Olaso (winner of the Aukera program) and Estibaliz Urresola (awarded in Berlin 2023), Catalan director Lara Vilanova (TPM), Italian director Claudia Tosi (TPM), Argentine scriptwriter based in Belfast Luciana de Mello , Lebanese director Mary Jirmanus Saba , Kurdish director Sevinaz Evdike (Women Filmmakers Collective Kezi), and director Elli (Post Collective - Buriatia, Greece, Syria, Belgium).
The day will be accompanied by the screening at Irudienea (12:30h-13:30h) of Estibaliz Urresola's short film, Cuerdas , and a Work in Progress by Mary Jirmanus Saba.
At 19:00 h, the filmmakers will present to the press a summary of the conference's work.
The press conference will feature also an intervention by a Palestinian filmmaker.
The meta-fiction is as follows: in a second Mexican/American war, Mexico wins. The USA collapses and the former states fragment into a myriad of micro-republics controlled by a multiracial junta led by the Prime Minister Gran Vato. Spanglish is the official language. The anglo militias desperately attempt to re-establish the old order. 6th Independent Vídeo & Interactive Phenomena Show
Untitled