"L'únic delicte dels detinguts en els CIE és passar una frontera o una altra, ser pobres i negres, punt. Us recordo que aquestes persones són els néts dels esclaus que eren caçats com animals i carregat en vaixells..." Lamine Sarr. "La realitat dels CIE ningú no la veu, és una realitat oculta". Aziz Faye.

Presentació de col.lectius i debat. 3 de març de 2016  - Hall CCCB El Sindicat Popular de Venedors Ambulants busca construir un cos polític capaç de recollir les demandes i necessitats del col·lectiu davant la persecució, la discriminació i el racisme. La situació que viuen els venedors diàriament necessita donar una resposta ràpida i organitzada, i comunicar-se amb les forces polítiques i mitjans de comunicació en primera persona, amb veu pròpia.

Entrevista a Lucas Tello. i Pedro Jiménez membres del col.lectiu Zemos98 de Sevilla.

"A la fi de 1986, el president Reagan va signar la primera revisió important de la Llei d'Immigració del nostre país, en vint anys."

-"Costa d'entendre que la societat suposadament civilitzada, a la qual has fugit per refugiar-t’hi, sigui tan brutal". - “Et diuen: fes-te civilitzat. Però quan et fas civilitzat t'adones que és el pitjor que t'han pogut ensenyar. Saps que és per a fer-se civilitzat?: Tenir diners, anar de compres, gastar diners i tenir sempre al cap i a la teva mentalitat: vull més, més, més... Consumir" - -la persistència de l'eurocentrisme en la dissidència europea. (*) títol de l'última entrevista a Pier Paolo Pasolini

El naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.