Fronteras
56 Descripció arxivística resultats per al Fronteras
Ambientat en un present imaginari en el qual un pont recorre l'estret de Gibraltar, Atlantropa barreja realitat i ficció relacionant el pont amb notícies actuals, i la visió d'un arquitecte modernista de construir una presa al Estret per crear un nou continent. Concebut originàriament com un símbol d'unitat entre Àfrica i Europa, després de la seva clausura el pont és adquirit per les forces de la UE i adquireix un significat completament diferent. Citat per primera vegada en ciència-ficció per Arthur C. Clarke, les Nacions Unides han contemplat recentment el pont de Gibraltar com una possibilitat real.
Samuel StevensAnya exposa una doble trajectòria. D'un costat, una exploració de la frontera imaginària que forma el Bòsfor, i de l'altre costat el discurs fora de camp d'una jove iraquiana a l'espera d'un visat per Austràlia des de fa 12 anys. Una espera feta d'esperança, decepcions i obligada perseverança.
Una comunitat clandestina de treballadors il·legals palestins ha de trobar-se als turons que envolten la ciutat israelita de Modi'in. Retrat de la vida privada d'aquests joves, centrant-se a Ahmad, de 19 anys, i Muhammad, de 20, tots dos amb famílies a les que mantenir. Les dures condicions a les que s'enfronten per ser il·legals i la seva consciència nacional no els desprèn la seva vitalitat, la seva picardia o els somnis juvenils. A mesura que avança amb tallar-los el seu únic accés a Israel, es tornen més conscients de la seva falta de recursos.
Trobada informal i de petit format per a poder continuar la deriva de la xerrada del dia anterior, aprofundir en alguns aspectes o obrir-ne de nous.
Vídeos sobre el món àrab
TransArab itinerant 2003-2005
2003 / 2005 / 2006 / 2009 - TransArab
Vídeos sobre el món àrab
La voluntat d’aquest cicle, no és la de proposar una visió panoràmica de la videocreació als països àrabs i islàmics, ni la de reclamar la voluntat de cap representació.
Els treballs que presentem, així com el propi cicle en conjunt, responen a una noció de “talls de realitat”, en el sentit de visions subjectives, que se saben parcials i que no exclouen la contradicció, ni el conflicte; visions que reconeixen una forta tensió en la seva superfície i reclamen aquestes arestes de confusió o violència com a motius urgents de reflexió i coneixement.
Imatges i relats, realitats per si soles, realitats en rizoma: que s’entrellacen sense un centre, ni un significat tancat. I que per aquesta raó fan aflorar no un dualisme cultural en oposició, sinó una xarxa de connexions subterrànies.