Descolonitzar la visió seria retornar-la, integrar-la al cos i als altres sentits, integrar-la al lloc, a les seves forces i buits… rescatar-la de la tirania del merament òptic per a obrir-la als altres ulls del cos i l’ànim, fer-la integral. Obrir també el diàleg amb aquell poder de la visió que la cultura dominant en occident va excloure o va disseccionar fins a extingir-la.
Fronteras
56 Descripció arxivística resultats per al Fronteras
A una hora al nord de Dublín, a tocar del mar, hi ha una estranya col·lecció d'edificis grisos de ciment amb portes de vistosos colors i atraccions oxidades. És Mosey, el Coney Island d'Irlanda. Hi va haver un temps en què aquesta antiga ciutat de vacances va ser un món pensat per a l'entreteniment, amb sales de jocs, atraccions i xalets d'estiueig. Era un lloc on les famílies irlandeses acudien per desconnectar de la feina i relaxar-se, ballar i passar-s'ho bé.
Paul RowleyEl port de Tànger és el lloc de trànsit per on passen a diari una gran quantitat de viatgers i de mercaderies en grans camions cap a tota Europa. Per això al port hi viuen multitud de nens i adults esperant la seva oportunitat per amagar-se als baixos d'un camió i aconseguir creuar la frontera Shengen. La majoria tenen casa i família; no són “sensesostre”. Els tangerins passen un temps i tornen a casa a recuperar forces fins al proper intent. Els que vénen de lluny opten per instal·lar-se entre els contenidors o en algú racó més o menys amagat del port. L'Abdelghani és un d'aquests nens menors d'edat que han decidit deixar la seva família al sud del Marroc per intentar creuar a Espanya.
Primera part d'un vídeo tríptic, sobre el fet de deambular per zones frontereres, on les geografies físiques i imaginàries es tornen indistingibles.
Bouchra KhaliliTarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud és un treball de recerca realitzat per la productora Metromuster, responsable també del documental Ciutat Morta, per encàrrec de l'Observatori DESC, amb qui ha col·laborat estretament en les tasques de recerca. El documental mostra el testimoniatge d'experts en el fenomen migratori, periodistes, juristes, portaveus policials, activistes i declaracions dels responsables del Ministeri de l'Interior, que es contraposen per construir un relat que evidencia les contradiccions i, sobretot, la sospita que no es tracta d'un simple cas de negligència policial, sinó que respon a una estratègia planificada en l'aplicació de les polítiques de control migratori.
La pel·lícula retrata la lluita, l'exili, la interminable espera i posterior arrest, i les vides perseguides als dos costats del mur que divideix el Sàhara Occidental. Territoire perdu és un testimoni del poble saharaui, de la seva terra i de la trampa que suposen els somnis d'altra gent. El film juxtaposa paisatges sonors, retrats en blanc i negre i poètica nòmada.
Pierre-Yves VanderweerdEl naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.
Jérémie ReichenbachLa metaficció és com segueix: en una segona guerra USA/Mèxic Aquest últim gana. La nació estat es col·lapsa i els ex USA es fragmenten en una miríada de micro repúbliques controlades per una junta multirracial sota el mandat del primer ministre Gran Vato. El spanglish és la llengua oficial. Les anglo milícies intenten desesperadamente recuperar l'antic ordre. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
Gustavo VasquezAl llarg dels darrers dos anys, un total de 19 cineastes amb base als tres països s'han trobat, tant en línia com en persona, per debatre els obstacles que enfronten com a dones i persones no binàries en la indústria audiovisual, intercanviar idees i recursos, i crear conjuntament.
-"Costa d'entendre que la societat suposadament civilitzada, a la qual has fugit per refugiar-t’hi, sigui tan brutal". - “Et diuen: fes-te civilitzat. Però quan et fas civilitzat t'adones que és el pitjor que t'han pogut ensenyar. Saps que és per a fer-se civilitzat?: Tenir diners, anar de compres, gastar diners i tenir sempre al cap i a la teva mentalitat: vull més, més, més... Consumir" - -la persistència de l'eurocentrisme en la dissidència europea. (*) títol de l'última entrevista a Pier Paolo Pasolini