Right to move / Libertat de Moviment
De fronteres internes i externes a col·laboracions, línies de fuga i perspectives
Programa de vídeo d 'OVNI - Observatori de Vídeo No Identificat
La Frontera en la seva asimetria esdevé línia abismal, línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Segons de quin costat i segons amb quins documents ens apropem a ella, serem desplaçats a una zona o a una altra i rebrem el reconeixement del nostre ésser o la seva completa absència.
El programa que aquí es proposa a manera de viatge, comença per recordar un primer i decisiu oblit: l'oblit colonial. La pràctica totalitat del discurs mediàtic i institucional obvia el passat colonial d'aquells que van establir les fronteres i que ara marquen les condicions per creuar-les. I imposa l'oblit de l'ocupació de territoris, l'explotació de recursos naturals i humans i els seus corresponents genocidis i epistemicidis. Els antics colons mai van ser migrants i solament van trobar aborígens i indígenes a les terres que “descobrien” per als seus interessos. Anys després les persones que ara arriben d'aquestes antigues colònies no troben aborígens europeus, sinó que són ells els migrants. Sempre etiquetes adhesives que bàsicament apunten a ocultar i reduir la seva humanitat per desplaçar-los així a la zona del no ser. Concerning Violence està recorregut per aquest espectre colonial, els textos de Frantz Fanon reflexionen sobre el seu nucli violent, creuen aquesta desolació i tenen encara la força de proposar-nos una possibilitat de vida.
Cap a la frontera, a les profunditats del desert del Sahel es tanquen micro-acords, es defineixen línies de fuga, es tracen zones, es creuen els primers límits. Sahara Chronicles ens mostra aquest inici de viatge per a uns, caravanserrall per altres. Travessar el no-res sota el control dels drons, vivint la progressiva densitat d'una frontera després d'una altra, cada vegada més espessa, més agressiva i excloent.
Aquesta gradació de les fronteres, des de les més llunyanes i permeables fins a les que ara actuen com subcontracta violenta de la frontera principal, desemboca abruptament en la línia abismal, la línia de tall entre les zones del ser i del no ser. Allí les persones deixen de ser, les històries i els recorreguts perden tot sentit. Una vida no és una vida. Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud , mostra aquesta brutalitat de la frontera i deconstrueix els dispositius i relats institucionals que pugnen per donar-li cobertura funcional i finalment legal.
Però com recentment ens recordava Boaventura de Sousa, la línia del ser i del no ser ja no és fixa, sinó plenament mòbil, cada vegada s'apropa més al centre i ha acabat per cridar a les nostres portes. La frontera ha fet implosió i tendeix a ocupar la totalitat del territori i definir el sistema que l'administra. En Forst , un grup de refugiats a un bosc, ja no a la perifèria del sistema, sinó al centre d'Europa, relaten el seu procés de desaparició en la línia del no ser: “Quan vaig arribar, els de seguretat estaven esperant-me, em van portar dins, van agafar la meva petita borsa, es van posar uns guants de plàstic i van inspeccionar les meves coses, la quantitat de diners que portava, els nombres de la meva agenda, tot. És intimidació, assetjament i maltractament al mateix temps, aquest és l'estil d'aquest sistema. Han passat tres dies i ja no sóc jo (…)”
L'aparent i tranquil·la normalitat de la zona del ser oculta sota una capa de consum turístic el seu origen. Així el port de Barcelona que rep centenars de milers de consumidors arribats en creuers, té unes arrels que no mostra i que Port Trade Portrait ens recorda: el seu passat esclavista, i la seva mutació a l'era global.
Dilluns 23 de maig _ L'Oblit Colonial
Concerning Violence , Göran Hugo Olsson, Suècia, 2014, 85min. V.O.S.E.
Concerning Violence és un documental compost per imatges d'arxiu dels moments més arriscats en la lluita per l'alliberament del Tercer Món i, alhora, una anàlisi dels mecanismes de descolonització a través de fragments de Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. L'emblemàtic llibre de Fanon, escrit fa més de 50 anys, és encara un referent per entendre el neocolonialisme existent avui dia, i la violència i les reaccions que suscita.
La frontera com a centre , Toni Serra / Abu Ali
"M'és complicat explicar com és possible que la societat suposadament civilitzada a la qual has fugit per protegir-te sigui tan brutal" (1)
Les fronteres com a nusos i talls del poder, com a llocs d'acumulació repressiva, control i selecció, estan patint una enorme mutació, ja que no només s'estenen i fortifiquen, sinó que també fan implosió en centenars i milers de dispositius interns: CIEs, o Centres d'Internament d'Estrangers, centres de refugiats, oficines i agències de tota mena que ara es reprodueixen i funcionen com a fronteres interiors. Dispositius de control que es desplacen com escàners que escombren l'interior dels territoris i ciutats, contagiant la seva lògica repressiva al conjunt de la societat. Es converteixen així no només en llocs d'internament de migrants, sinó molt fonamentalment en laboratori i punta de llança de nous règims totalitaris.
En aquesta època d'estímul a la màxima mobilitat, els turistes, els homes i dones de negoci poden travessar les fronteres i se senten per això privilegiats, no obstant això han d'afrontar els filtres i rituals de control que les configuren, i en fer-ho validen automàticament aquests dispositius, la seva lògica i el seu exercici. Creuen, és cert, però arriben a alguna part o més aviat desplacen amb ells aquestes fronteres, portant-les fins a l'interior de les societats que visiten?
El tema de la migració es va desvetllant com una de les claus que qüestionen en major profunditat la cultura i la societat contemporànies. Aquest qüestionament es fa a diferents nivells, no només el polític, social i econòmic, sinó també el cultural, simbòlic i imaginari. S'obren així les portes d'una transformació profunda: el que aquesta es doni i la direcció que agafi marcarà la deriva del conjunt de la nostra cultura.
Dimarts 24 de maig_ Cap a la Frontera
Sahara Chronicl e , Ursula Biemann, Suïssa, 2007, 50 min., V.O.S.E.
Una col·lecció de vídeos curts que explora en el post-colonialisme i documenta l'actual èxode subsaharià cap a Europa, on s'analitza la política de mobilitat i contenció que existeix en la geopolítica global actual. S'examinen les modalitats i la logística del sistema de migració al Sahara.
Sahara Chronicle no intenta construir una narrativa homogènia o contemporània d'un fenomen que té arrels a l'Àfrica colonial, diversa i fràgil en la seva actual organització social i experiència humana. En aquest treball, no es fa servir una veu autoritària o un altre dispositiu narratiu per fer la connexió, més aviat és l'espectador qui produeix el significat, que ha d'extreure dels intersticis entre els vídeos. En dispersar el punt de vista, es reconeix al mateix temps el procés múltiple i cooperatiu del coneixement produït en el camí.
Dimecres 25 de maig_ La Frontera com a Zona de no ser
Tarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud és un treball de recerca realitzat per la productora Metromuster (responsable també del documental Ciutat Morta ) per encàrrec de l'Observatori DESC, sobre la impunitat policial, malgrat la seva responsabilitat en el assassinat de 15 persones immigrants a la platja de Tarajal el 6 de febrer de 2014. El documental mostra el testimoni d'experts en el fenòmen migratori, periodistes, juristes, portaveus policials, activistes i declaracions dels responsables del Ministeri de l'Interior, que es contraposen per construir un relat que evidencia les contradiccions i, sobretot, la sospita que no es tracta d'un simple cas de negligència policial, sinó que respon a una estratègia planificada en l'aplicació de les polítiques de control migratori.
Dijous 26 de maig_ La Frontera Interior
Forst , Ascan Breuer, Ursula Hansbauer, Wolfgang Konrad, Julia Lazarus, The Voice Refugee Forum. 2005. Àustria. V.O.S.E., 50 min.
A un bosc al centre d'Europa, lluny del món urbà i la civilització, viu una peculiar comunitat de bandejats - es tracta d'un món d'abandonats. Un sistema difús que encara manté un control total s'encarrega d'assegurar-se que aquest món romangui amagat, que no irrompi en la nostra realitat per convertir-se en una molèstia. En Forst els bandejats proclamen la seva veritat i parlen del procés que els ha portat a reconèixer el seu propi poder. A poc a poc es fan conscients de la seva condició de refugiats polítics i comencen a planejar la seva fuga...
Un retrat de l'antic port de mercaderies de Barcelona, actualment transformat en espai d'oci turístic. Als mateixos molls d'on van salpar els vaixells negrers que van enriquir la burgesia de la ciutat, avui els turistes passegen al costat d'africans que intenten tirar endavant sota la pressió de persecucions i detencions. Amb la participació de Lola López i Kheraba Drame.
https://www.goethe.de/ins/es/ca/sta/bcn/ueb/kul/gsf/20915231.html
https://www.goethe.de/ins/es/ca/sta/bcn/ueb/kul/gsf/20915231.html
