A l'Argentina, entre 1976 i 1983, la dictadura militar va ser responsable de la desaparició de desenes de milers persones. Víctor Basterra va ser un dels pocs presoners que va sobreviure al règim en el camp de concentració de l'ESMA.

Aquest documental realitzat el 1973 és un document sorprenent sobre la cultura tradicional de l'islam a l'Afganistan abans que el país conegués els desastres de les lluites ideològiques i la guerra civil. Per a una sensibilitat musulmana, representa molt més que això. Es tracta d'un testimoni objectiu i respectuós dels aspectes profunds i essencials de la cultura espiritual de l'islam recollit per un realitzador occidental.

Aquest documental realitzat el 1973 és un document sorprenent sobre la cultura tradicional de l'islam a l'Afganistan abans que el país conegués els desastres de les lluites ideològiques i la guerra civil. Per a una sensibilitat musulmana, representa molt més que això. Es tracta d'un testimoni objectiu i respectuós dels aspectes profunds i essencials de la cultura espiritual de l'islam recollit per un realitzador occidental.

Considerada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai és en realitat una oposició entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la més poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar “moderna”. L'altra, la més coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan bé definia Jeremy Rifkin. Self Fiction exposa aquests contrastos.

Considerada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai és en realitat una oposició entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la més poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar “moderna”. L’altra, la més coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan bé definia Jeremy Rifkin.

Benguigui engega la seva càmera en una zona multiètnica dels afores de París. Aquests “patis del darrere” de París –guetos suburbans industrials plens de migrants pobres– són un terreny abonat per als problemes socials on es produeix un xoc de cultures i identitats.

Logorama intenta mostrar fins a quin punt els logotips estan immersos en el nostre dia a dia. L'equip d'H5 n'ha dit: “Logorama ens mostra un món completament comercial, construït amb logos i marques reals que són destruïts per una sèrie de desastres naturals (incloent un terratrèmol i un tsunami de petroli). Els logotips són utilitzats per mostrar un univers alarmant (similar al que estem vivint) amb tots aquests gràfics que ens acompanyen en les nostres vides. Aquest univers organitzat és transformat violentament per un cataclisme fantàstic i absurd. Mostra la victòria d'allò creatiu sobre allò racional, on la natura i la fantasia humana triomfen.”

Camino sense rumb durant diverses hores pels carrers de Santiago de Xile, càmera en mà. En un districte proper al Palacio de la Moneda, un home roman rígid al mig de la vorera. El seu cos està entumit després d'anys de solitud i sofriment. Només les mirades d'alguns transeünts espantats el connecten amb la societat.

En aquest documental, Arnaud Desjardins descobreix les pràctiques i ritus tradicionals dels tibetans. Coneix el Dalai Lama i a grans mestres espirituals del budisme i el tantrisme.