"Aquí, el cap del llogaret, Sikali Wattara, va ser ofegat i va rebre un tir en el clatell per una bala francesa... Aquí, una nena de set mesos va ser assassinada, el seu crani rebentat per una bala francesa... Aquí, sang en la paret, una dona embarassada vi a morir, dues bales franceses en el seu ventre... En aquest sòl africà, quatre cadàvers, tres homes i una dona assassinats en nom de nosaltres, el poble de França!". Aquestes van ser les paraules de René Vautier en les seves primeres imatges com a cineasta, rodades clandestinament en 1949 a través de l'Àfrica colonial i salvades in extremis de la censura. Prohibida durant 40 anys, la pel·lícula va ser rehabilitada en 1990 pel Ministeri d'Afers exteriors, que la va projectar en les ambaixades d'Àfrica per a demostrar que el sentiment anticolonial francès existia realment a principis dels anys 50...

En l'època de la independència de Tunísia, els propietaris de grans vaixells van decidir vendre'ls, per la qual cosa molts petits pescadors es van quedar aviat sense treball. Les seves esposes van decidir reunir els seus anells d'or per a vendre'ls i tornar a comprar vaixells.