La comuna de Creil, un lloc residencial burgès, va acabar transformant-se en un gueto en espai de quaranta anys. El temps necessari perquè dues generacions perdessin a poc a poc les seves referències per culpa de la violència diària. Tercera part d'una sèrie (Chroniques de la Violence ordinaire) coproduïda pel canal de televisió francès France 2 sobre els disturbis dels barris situats als afores de París, Les Mauvais garçons presenta un balanç crític de les polítiques d'immigració i d'ordenació del territori que s'han aplicat contínuament en les últimes dècades. El treball d'immersió i recerca dels realitzadors va durar dos anys i el que se'ns presenta és el retrat íntim d'un barri marginal, mostrat en tota la seva complexitat, tenint com a fil conductor a Ariadna, Eric, IB, Zac i els seus amics ...

Reportatges que ens mostren, a través d'una determinada mirada, la vida quotidiana de dones que viuen a França i a països de cultura islàmica, com també alguns dels problemes a què s'enfronta la dona dins del món musulmà.

Al bosc, un ramat de cérvols es gira en contra dels gossos de caça que els estaven perseguint. A partir d'aquesta persecució, nous paisatges sorgeixen de la terra. Aquest drama-collage es va realitzar a partir d'una idea d'uns gravats del segle XIX.  

En un món en què l'economia ja no està al servei de l'home sinó al contrari, els objectius de productivitat i els mètodes de gestió duen els treballadors al límit de les seves forces. Mai les malalties, els accidents laborals i el patiment físic i psicològic havien arribat a aquests nivells.

En aquest documental, Arnaud Desjardins descobreix les pràctiques i ritus tradicionals dels tibetans. Coneix el Dalai Lama i a grans mestres espirituals del budisme i el tantrisme.

Camino sense rumb durant diverses hores pels carrers de Santiago de Xile, càmera en mà. En un districte proper al Palacio de la Moneda, un home roman rígid al mig de la vorera. El seu cos està entumit després d'anys de solitud i sofriment. Només les mirades d'alguns transeünts espantats el connecten amb la societat.

Logorama intenta mostrar fins a quin punt els logotips estan immersos en el nostre dia a dia. L'equip d'H5 n'ha dit: “Logorama ens mostra un món completament comercial, construït amb logos i marques reals que són destruïts per una sèrie de desastres naturals (incloent un terratrèmol i un tsunami de petroli). Els logotips són utilitzats per mostrar un univers alarmant (similar al que estem vivint) amb tots aquests gràfics que ens acompanyen en les nostres vides. Aquest univers organitzat és transformat violentament per un cataclisme fantàstic i absurd. Mostra la victòria d'allò creatiu sobre allò racional, on la natura i la fantasia humana triomfen.”