La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

“Aquest món és injust. La nostra organització és inhumana. Ho sabem. Ho ensenyem. Tot el temps. Ni tan sols em proposo denunciar tot això. Busco una altra cosa.” A través d'unes trobades a Limoges i a La Rochelle, imatges i sons recollits aquí i allà, una recerca del que és i del que poden ser els okupes, les alternatives i, per tant, la utopia.