L'autor viatja amb un grup de dones joves d'origen marroquí a visitar les seves famílies. Un relat de migració, retrobades i pèrdues.

Anya exposa una doble trajectòria. D'un costat, una exploració de la frontera imaginària que forma el Bòsfor, i de l'altre costat el discurs fora de camp d'una jove iraquiana a l'espera d'un visat per Austràlia des de fa 12 anys. Una espera feta d'esperança, decepcions i obligada perseverança.

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

Testimonis paral·lels de Youssoupha, un artista de rap, i de Thomas. Evocació del rap com a objecte de censura, sovint criminalitzat pels successius governs, i com a arma de lluita política, molt allunyada dels clixés del rap comercial.    

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

Traek i Nordin ens relaten conjuntament la història i la lluita de la seva organització. Rememoració, amb una mica de perspectiva i de ressentiment, en aquests dies de campanya electoral, de les mentides i els fracassos constants del govern d'aquests darrers trenta anys.

Mapping Journey és un projecte en curs, iniciat el 2008. Aquesta sèrie constituïda de diversos vídeos, confronta l'experiència viscuda en el trajecte migratori amb la normativa cartogràfica. Aquesta confrontació fa aparèixer un altre mapa, el produït pel viatge mateix i els desviaments obligatoris, pertorbant la dimensió de la normativa de la cartogràfica tradicional.

Mapping Journey és un projecte en curs, iniciat el 2008. Aquesta sèrie constituïda de diversos vídeos, confronta l'experiència viscuda en el trajecte migratori amb la normativa cartogràfica. Aquesta confrontació fa aparèixer un altre mapa, el produït pel viatge mateix i els desviaments obligatoris, pertorbant la dimensió de la normativa de la cartogràfica tradicional.

Benguigui engega la seva càmera en una zona multiètnica dels afores de París. Aquests “patis del darrere” de París –guetos suburbans industrials plens de migrants pobres– són un terreny abonat per als problemes socials on es produeix un xoc de cultures i identitats.

En un quart de segle, els immigrants magribins establerts a França han dut les seves famílies. Acostumaven a viure als barris de barraques abans d'ocupar els suburbis populars. Varen enviar els seus fills a l'escola i aquests nens van créixer a França. Avui els seus néts no poden avançar sense memòria, ja que sobre aquesta comunitat de dos milions de persones, un terç dels quals posseeix la nacionalitat francesa, pesa un doble silenci: el dels pares i el de les institucions. Mémoires d'immigrés, l'Héritage maghrébin, traça un retrat intern d'aquesta comunitat escampada pels quatre cantons del territori francès. Dividit en tres parts: "els pares", "les mares" i "els nens" la pel lícula es construeix a través de testimonis commovedors i entretallats.