L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.
Avi MograbiFrance
267 Descripció arxivística resultats per al France
Testimonis i arxius inoblidables per a poder «gosar mirar la veritat de front». En la més estricta veritat històrica, els autors s'han compromès a comprendre les diferents parts del conflicte, com foren els «pieds-noirs», els militars de carrera i els anomenats “del contingent”, els Harkis, els Fellaghas, les poblacions civils, etc.
Himalaya, terre de sérénité es compon de dues pel·lícules extraordinàries rodades als anys seixanta per a la televisió francesa sobre els iogis tibetans del llac sagrat de Padmasambhava, a l'Índia. Le Lac des yogis inclou algunes de les escasses imatges preses en els primers anys dels refugiats tibetans a l'Índia, amb un jove Lama i la seva germana Jetsun Pema, i ens mostra Dilgar Khyentse Rinpoche, Trijang Rinpoche i Dudjom Rinpoche durant una iniciació a Rewelsar (Tso Pema). Les Enfants de la sagesse capta un jove Dalai Lama i els seus monjos Gelugpa i el setzè Karmapa Gyalwa formant els principals joves tulkus de l'escola Kagyu, ara reconeguts professors per mèrits propis.
Arnaud DesjardinsAlguns edificis en mitg del no res, la camera s'endinsa en una vegetació exòtica exuberant. Ens trobem a Tropical Islands, un complexe d'oci de Krausnick, un poble a 70 km al sud de Berlin, construit en el que va ser una base aèra soviètica. En aquest punt i anant d'un artifici a un altre, les agitacions del darrer segle s'acumulen com els sediments. Les cicatrius i les contradiccions d'Europa, el seu espai mental, les seves ilusions i els seus somnis.
Marie VoignierPrimera pel·lícula de Debord. Veus inexpressives, la pantalla roman extensos minuts en plànols blancs o negres totals, absència de banda sonora. El cine ha mort, millor passar directament al debats. Advertència: el Marques de Sade no te cap tipus de protagonisme a la pel·lícula.
Guy Debord2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
Retroalimentació, creus, juxtaposicions de nivells de representació psíquics. Tornada a la peixera primordial.
“Mai res important s'ha comunicat tractant bé el públic, encara que fos els contemporanis de Pericles; i, en el gèlid mirall de la pantalla, els espectadors ara no veuen res que recordi els respectables ciutadans d'una democràcia. Heus aquí l'essencial: aquest públic totalment privat de llibertat i que ho ha suportat tot, mereix menys que qualsevol altre ésser ser ben tractat.
Guy DebordEn la terminologia militar, les línies interiors (inner lines) són rutes d'escapament situades a prop de les línies adversàries. Proporcionen una manera de fugir sense ser detectat. Al voltant de la muntanya Ararat, a Turquia i Armènia, els missatgers i els seus coloms missatgers recorren aquests camins paral·lels a l'encontre de comunitats atrapades per la guerra. En el seu deambular, es troben amb yazidíes que han fugit de les atrocitats comeses per Daesh i han trobat refugi en camps de trànsit de Turquia. Representen als últims supervivents vius del genocidi armeni. Viatgen per la regió d'Alt Karabakh, devastada per la guerra, per a acompanyar i fer costat a les famílies en dol. Al llarg de la història, homes i dones donen testimoniatge del què/ d'allò que han suportat, de les seves vides destrossades, de la vida, lluitant contra la mort. Sobretot, les seves paraules parlen de la violència infligida per homes a d'altres homes, una violència que sembla eterna i obstinada.