Himalaya, terre de sérénité es compon de dues pel·lícules extraordinàries rodades als anys seixanta per a la televisió francesa sobre els iogis tibetans del llac sagrat de Padmasambhava, a l'Índia. Le Lac des yogis inclou algunes de les escasses imatges preses en els primers anys dels refugiats tibetans a l'Índia, amb un jove Lama i la seva germana Jetsun Pema, i ens mostra Dilgar Khyentse Rinpoche, Trijang Rinpoche i Dudjom Rinpoche durant una iniciació a Rewelsar (Tso Pema). Les Enfants de la sagesse capta un jove Dalai Lama i els seus monjos Gelugpa i el setzè Karmapa Gyalwa formant els principals joves tulkus de l'escola Kagyu, ara reconeguts professors per mèrits propis.

Alguns edificis en mitg del no res, la camera s'endinsa en una vegetació exòtica exuberant. Ens trobem a Tropical Islands, un complexe d'oci de Krausnick, un poble a 70 km al sud de Berlin, construit en el que va ser una base aèra soviètica. En aquest punt i anant d'un artifici a un altre, les agitacions del darrer segle s'acumulen com els sediments. Les cicatrius i les contradiccions d'Europa, el seu espai mental, les seves ilusions i els seus somnis.

2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

“Mai res important s'ha comunicat tractant bé el públic, encara que fos els contemporanis de Pericles; i, en el gèlid mirall de la pantalla, els espectadors ara no veuen res que recordi els respectables ciutadans d'una democràcia. Heus aquí l'essencial: aquest públic totalment privat de llibertat i que ho ha suportat tot, mereix menys que qualsevol altre ésser ser ben tractat.

En la terminologia militar, les línies interiors (inner lines) són rutes d'escapament situades a prop de les línies adversàries. Proporcionen una manera de fugir sense ser detectat. Al voltant de la muntanya Ararat, a Turquia i Armènia, els missatgers i els seus coloms missatgers recorren aquests camins paral·lels a l'encontre de comunitats atrapades per la guerra. En el seu deambular, es troben amb yazidíes que han fugit de les atrocitats comeses per Daesh i han trobat refugi en camps de trànsit de Turquia. Representen als últims supervivents vius del genocidi armeni. Viatgen per la regió d'Alt Karabakh, devastada per la guerra, per a acompanyar i fer costat a les famílies en dol. Al llarg de la història, homes i dones donen testimoniatge del què/ d'allò que  han suportat, de les seves vides destrossades, de la vida, lluitant contra la mort. Sobretot, les seves paraules parlen de la violència infligida per homes a d'altres homes, una violència que sembla eterna i obstinada.