Sensible i rigorós retrat del sociòleg francès Pierre Bourdieu a través de les connexions i les correlacions de força que analitza en la seva obra. La pel·lícula mostra a Bourdieu immers en l'acció concreta.

Ja s’han fet pel·lícules catastrofistes que han donat la veu d’alarma i que han complert el seu propòsit. Ara ha arribat el moment de demostrar que hi ha solucions i donar veu als camperols, filòsofs i economistes que estan inventant i experimentant noves alternatives i que expliquen per què la nostra societat està immersa en les actuals crisis ecològiques, econòmiques i polítiques. Pierre Rabhi, Claude i Lydia Bourguignon, els treballadors sense terra del Brasil, Kokopelli i Vandana Shiva a l’Índia, el Sr. Antoniets a Ucraïna... Els diferents entrevistats demostren que hi ha opcions, que una alternativa és possible. S’està responent, amb elements concrets, als reptes ecològics i, en general, a la crisi de la civilització que actualment estem travessant.

Aquest documental realitzat el 1973 és un document sorprenent sobre la cultura tradicional de l'islam a l'Afganistan abans que el país conegués els desastres de les lluites ideològiques i la guerra civil. Per a una sensibilitat musulmana, representa molt més que això. Es tracta d'un testimoni objectiu i respectuós dels aspectes profunds i essencials de la cultura espiritual de l'islam recollit per un realitzador occidental.

Aquest documental realitzat el 1973 és un document sorprenent sobre la cultura tradicional de l'islam a l'Afganistan abans que el país conegués els desastres de les lluites ideològiques i la guerra civil. Per a una sensibilitat musulmana, representa molt més que això. Es tracta d'un testimoni objectiu i respectuós dels aspectes profunds i essencials de la cultura espiritual de l'islam recollit per un realitzador occidental.

Primera part d'un vídeo tríptic, sobre el fet de deambular per zones frontereres, on les geografies físiques i imaginàries es tornen indistingibles.

Veu 1: “Deien que l'oblit era la seva passió dominant. Volien reinventar-ho tot cada dia, ser amos de les seves pròpies vides. Igual que no jutgem un individu pel que pensa de si mateix, no podem jutjar aquest període de transformació per la seva pròpia consciència. Al contrari, aquesta consciència ha de ser entesa com un reflex de les contradiccions de la vida material, com el conflicte entre les condicions socials i les forces de producció social.”