El primer de novembre de 1954 va explotar el “Tots Sants Roig”, una sèrie d'atemptats duts a terme pel que seria posteriorment el Front d'Alliberament Nacional per tot el territori algerià. Fou el principi de la guerra d'Algèria.

Com aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora la nuca i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial' .Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs, addicte a les drogues fins als 50 anys, edat a la qual finalment escapà dels horrors de l'addicció. Al seu pròleg a L'esmorzar nu, Gérard-Georges Lemaire escriu d'ell: "(...) era salvatgement interessat en les tècniques de control en un sentit ampli, des del codi Maia, que descobrí a Mèxic, fins a les manipulacions operades pels mass media, la CIA i diverses sectes americanes. William Burroughs és un defensor infatigable del lliure albir de l'ésser humà, sotmès a sistemes coercitius de tota mena, alguns totalitaris, altres més subtils, més sofisticats, que prenen possessió de l'ésser humà a través de camins perversos i íntims: el desig, per exemple".

Reportatges que ens mostren, a través d'una determinada mirada, la vida quotidiana de dones que viuen a França i a països de cultura islàmica, com també alguns dels problemes a què s'enfronta la dona dins del món musulmà.

Durant dècades, la icona nigeriana Fela Kuti va revolucionar l'afrobeat, una barreja única de funk energètic i música tradicional africana que transmetia el seu missatge d'alliberament i dignitat enfront de la corrupció. Després de la mort de Fela el 1997, el seu fill Femi Kuti el va succeir en el tron de l'afrobeat i l'any 2000 va obrir el New Africa Shrine a Lagos. Centre comunitari durant el dia i local de concerts extàtics per les nits, el Shrine és la llar de Femi... Femi entona "Can't Buy Me", mentre els metalls impulsen la música, els ballarins es mouen i el públic troba en aquesta joiosa celebració una via d'escapament a la turbulenta situació del país.

França, estiu de 1944. Desprès de l'alliberament, els soldats nord-americans recorren els carrers i esclata l'alegria, el perill ha passat. Arriba el moment de deixar enrere l'horror i buscar culpables. Un collage documental sobre l'escarni públic que van patir les dones franceses que, durant la Segona Guerra Mundial, van mantenir relacions amb alemanys.

“Hem nascut en la catàstrofe i hi hem establert una estranya i tranquil·la relació de costum. Una intimitat, gairebé. Fins on ens arriba al record, no hi ha hagut una altra actualitat que la de la guerra civil mundial. Hem estat educats com a supervivents, com a màquines de supervivència. Se'ns ha format en la idea que la vida consisteix a avançar, avançar fins a enfonsar-nos entre altres cossos que marxen idènticament, que ensopeguen i s'esfondren, al mateix temps, en la indiferència. Com a molt, l'única novetat de l'època present és que res de tot això ja no es pot amagar, que d'alguna manera tothom ho sap. D'aquí el recent enduriment, tan evident, del sistema: els seus ressorts estan al descobert i no serviria de res voler escamotejar-los.”