A principis dels anys 70, Jean Genet és a Tànger, té seixanta anys i ja no escriu. Viu a l'hotel El Minza, un palau, on passa dies sencers llegint, fumant i dormint (pren nembutal, un barbitúric utilitzat com a somnífer). Només surt a primera hora de la tarda per prendre un cafè amb llet en un dels bars del Petit Socco. Allí a vegades es troba amb el jove escriptor marroquí Mohamed Choukri. La seva conversa és banal, amistosa. A vegades parlen de literatura. Genet ja no escriu, però continua habitat per ella.

És possible avui dia portar una vida nòmada? És possible seguir caminant per senders diversos que porten a horitzons en canvi constant? Com es pot omplir el buit? Aquestes angoixoses preguntes s'accentuen en els àrids espais del Sàhara i del Sàhel, on la seva economia està ofegada, la seva població es criminalitza i els seus territoris són implacablement cobejats pels seus recursos miners.

Frontline és un documental de René Vautier sobre l'apartheid a Sud-àfrica, realitzat en un moment en què gairebé no existien pel·lícules sobre aquest tema. Prohibit durant vint anys a França, el film ofereix un testimoni històric únic i contundent. A través d'entrevistes, imatges d'arxiu i comentaris crítics, Vautier denuncia la brutalitat del règim sud-africà i el silenci còmplice de potències com els Estats Units, França i el Regne Unit. Figures com Oliver Tambo i Miriam Makeba donen veu a la resistència. El film va ser concebut no com una obra artística, sinó com una eina pedagògica i de lluita política, cosa que reflecteix el compromís incansable de Vautier amb totes les lluites contra l'opressió.