Retroalimentació, creus, juxtaposicions de nivells de representació psíquics. Tornada a la peixera primordial.
France
267 Descripció arxivística resultats per al France
2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
Primera pel·lícula de Debord. Veus inexpressives, la pantalla roman extensos minuts en plànols blancs o negres totals, absència de banda sonora. El cine ha mort, millor passar directament al debats. Advertència: el Marques de Sade no te cap tipus de protagonisme a la pel·lícula.
Guy DebordAlguns edificis en mitg del no res, la camera s'endinsa en una vegetació exòtica exuberant. Ens trobem a Tropical Islands, un complexe d'oci de Krausnick, un poble a 70 km al sud de Berlin, construit en el que va ser una base aèra soviètica. En aquest punt i anant d'un artifici a un altre, les agitacions del darrer segle s'acumulen com els sediments. Les cicatrius i les contradiccions d'Europa, el seu espai mental, les seves ilusions i els seus somnis.
Marie VoignierHimalaya, terre de sérénité es compon de dues pel·lícules extraordinàries rodades als anys seixanta per a la televisió francesa sobre els iogis tibetans del llac sagrat de Padmasambhava, a l'Índia. Le Lac des yogis inclou algunes de les escasses imatges preses en els primers anys dels refugiats tibetans a l'Índia, amb un jove Lama i la seva germana Jetsun Pema, i ens mostra Dilgar Khyentse Rinpoche, Trijang Rinpoche i Dudjom Rinpoche durant una iniciació a Rewelsar (Tso Pema). Les Enfants de la sagesse capta un jove Dalai Lama i els seus monjos Gelugpa i el setzè Karmapa Gyalwa formant els principals joves tulkus de l'escola Kagyu, ara reconeguts professors per mèrits propis.
Arnaud DesjardinsTestimonis i arxius inoblidables per a poder «gosar mirar la veritat de front». En la més estricta veritat històrica, els autors s'han compromès a comprendre les diferents parts del conflicte, com foren els «pieds-noirs», els militars de carrera i els anomenats “del contingent”, els Harkis, els Fellaghas, les poblacions civils, etc.
L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.
Avi MograbiHomenatge a l'home públic.
Loïc ConnanskiA Guerre aux images en Algérie (Guerra a les imatges a Algèria), René Vautier torna a les imatges de Algérie en flammes (Algèria en flames), filmades al costat dels combatents algerians als maquis de l’ALN, a finals de 1956 i durant el 1957. Aquestes imatges de guerra, preses a la regió dels Aurès-Nementchas, havien de servir com a base per a un diàleg entre francesos i algerians per la pau a Algèria. Mostren l’existència d’una organització armada propera al poble. A Guerre aux images en Algérie, René Vautier il·lumina, l’any 1985, el context i les condicions —de vegades dramàtiques— en què es va realitzar aquella pel·lícula.