Paris Couleurs es centra en els zoos humans que es celebraven a França i concretament a Paris, com una conseqüència i un reforçament dels estereotips racistes i eurocènctrics: el negre divertit, dòcil, sempre amb ritme al cos; l'oriental treballador i enigmàtic; l'àrab fanàtic, valent, en permanent reivindicació. Cap a ells desconfiança, control o paternalisme, però sol·licitud constant per a que formin part de les tropes de xoc que defensin les conquestes de l'Imperi. Les agressions a una “mare pàtria”, els treballs més durs, l'erotisme reprimit. De tots ells l'àrab, el musulmà, representa l'exemple més irreductible, un desafiament cultural a les fronteres, un perill intern. Es forja lentament l'etiqueta mediàtica del terrorisme. Mentrestant, l'extraradi urbà i els barris marginals van creixent. La repressió salvatge comença a ser una necessitat.

Hakim Bey. Anarchy in USA, Black Block, Autónomos, MC5, Sea Shepherd.

Després de tot sabem, que 2 i 2 són 4? O que la força de la gravetat funciona? O que el passat és incanviable? Els dubtes de Winston Smith (1984, George Orwell) i found footatge de "l'operation iraqi freedom" són la base per una reflexió sobre el comportament humà.

http://alexanderpeterhaensel.com/

http://alexanderpeterhaensel.com/

Any: 1994

Document d'una de les performances antimilitaristes de Meste, venda d'armes de foc en un mercat de Marsella. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.