Col•lecció Petites Planètes. Jihad és un terme àrab fonamental. En aquesta època de conflictes i violència ens arriba únicament la versió mediàtica, més extrema i aliena al seu significat original, mentre que s'ignora el seu sentit profund. Jihad pot traduir-se per esforç, compromís i en un sentit extens lluita. És un concepte i una experiència que té dos nivells diferenciats, un subaltern de l'altre. D’una banda hi ha la jihad petita relacionada amb l'esforç, la lluita col•lectiva per una societat més justa i conscient del misteri d’allò Real (al haqq) i la Vida (al hayy) -ambdues noms d'Al•lah-. I de l’altra la gran jihad, considerada la més important i del resultat de la qual en dependrà l'èxit, la pèrdua o desviació de la primera. Aquesta gran lluita és la del qüestionament interior, l'esforç per netejar tot allò que dins l'esser humà ens allunya del que és Real... tot allò que dóna realitat a un món definit en entitats separades i egòtiques, tancat, apropiable, abocat al conflicte. Una de les pràctiques més belles i significatives de la gran jihad és la cerimònia ritual del dhikr (zikr). Paraula àrab que significa record... i que en aquest context significa específicament record d’Al•lah... reconnexió íntima -però dins d'una cerimònia col•lectiva- amb el misteri d’allò Real... és a dir amb allò que és indefinible, irrepresentable, inapropiable... fora de tota mida, física o racional. En aquesta tradició se'ns diu que només un òrgan de l'ésser humà es capaç d'albergar aquesta immensitat: el cor. El sufisme, lluita per mantenir-se al cor de l'islam. I a la dolorida Txetxènia el sufisme és la forma més extensa de l’ islam. Vincent Moon i Bulat Khalylov van enregistrar d'una manera bella i immersiva l'experiència d'aquesta cerimònia de dhikr.

Una sèrie de "consells" sobre com guanyar independència i control enfront la dificultat implícita a les relacions humanes.

"El Llenguatge és una formalització particular de l'expressió a la qual se li assigna la funció de transmetre ordres a la societat". A l'escola es posa el llenguatge a la boca del nen, exactament com es posa un pic en mans d'un obrer. Quan la mestra reuneix els nens, no és per informar-los de l'alfabet, és per ensenyar-los un sistema d'ordres. I quan li pregunta al nen quant fan 2 + 2, no li està demanant una informació, li està donant una ordre”.

Vídeo cartes de Beirut al món. 21 de Juliol de 2006. Crida a l'exterior de la població libanesa durant els bombardejos de 2006.