Aquest vídeo forma part del projecte El Paraíso es de los extraños i proposa un recorregut no lineal, assajant un tipus de narració policèntric, rizomàtic, amb la intenció de proposar una lectura crítica i irònica dels tòpics de la fabulació de l'exotisme orientalista, a través de l'esquema aparentment caòtic de l'arabesc, fórmula decorativa que no és aliena a la tela d'aranya ni al laberint. Ni al laberint invisible, transparent, a cel obert, que construeixen la supèrbia i la ignorància.
Rogelio López CuencaEspaña
18 Descripció arxivística resultats per al España
Lectura d'alguns documents audiovisuals sobre l'antiga colònia espanyola de la Guinea Equatorial, realitzats majoritàriament amb caràcter informatiu i educatiu: Al pie de las Banderas (Premi Millor Documental de l'Ejercit, 1946), En Medio de la Selva a la Caza del Gorila, Una Cruz en la Selva, La Puerta Entornada, Al Andar se hace Camino. Imatges que mostren les diferents obsessions colonials del moment: la imatge idíl·lica de la tasca civilitzadora d'Espanya, l'enyorança dels vells temps imperials, la caça compulsiva d'animals salvatges, la tasca evangelitzadora...
Rene Vautier, Bretanya, 1928, va estudiar a “l'Institut des Hautes Études Cinématographiques”. Autor de varis treballs que denuncien el colonialisme. Entre ells: Afrique 50, Un homme est mort, Une nation, L'Algérie, L'Algérie en Flammes o Hirochirac. René Vautier apareix com l'arquetip del cineasta compromès. El seu cinema es sosté per un rigor plàstic i una inventiva formal que l'ajuden a superar les dificultats pràctiques lligades a la seva obra d'intervenció social”. El seu eslògan podria ser, segons les seves pròpies paraules: “escriure la història en imatges, de seguida”. El 1950, ofès per la censura francesa que li confisca una gran part del seus carrets, aconsegueix acabar Afrique 50, la primera pel·lícula francesa anticolonial. Des de llavors, al preu de nombrosos any de presó i d'una vaga de fam, la lluita de René Vautier contra les formes d'opressió polítiques, econòmiques i culturals ja no tindrà fi.
Viatges i somnis entre les muntanyes de sud-est mexicà, la selva i la ciutat... Rituals, emocions i paraules per tots!
Memories Without Rememberers és el primer documental audiovisual que explora el canvi sociocultural i generacional sofert en el sí de la tribu dels Lanjia Sora, assentada a l'estat d'Orissa, a l'Índia meridional. Memories Without Remembererers explora aquesta nova situació des del punt de vista d'una de les últimes xamans sora, la Laxmi, i la seva preocupació per qui ocuparà el seu lloc quan ella mori. Els seus fills s'han convertit al cristianisme i representen aquesta nova generació que es desvincula del llenguatge dels Lanjia Sora i de tota la seva tradició ritual.
Anna Sanmartí BaróCompilació de mapes: zona Palestina – Israel. Imperi Otomà. Províncies otomanes de l'Orient Mitjà. Poblacions jueves i àrabs a Palestina sota l'Imperi Otomà. Repartiment de l'Orient Mitjà entre França i Gran Bretanya. Repartiment de Palestina - Transjordània. Partició de Palestina entre àrabs i jueus decidida per l'ONU. Mapa dels principals aqüífers de la zona. Poblacions jueves i àrabs a Palestina abans de la partició decretada per l'ONU. Creació de l'Estat d'Israel. Mapes de la zona després de les successives guerres i crisis. Matriu de control del territori per part d'Israel. Mapa del Gran Jerusalem reclamat per l'estat d'Israel. El territoris sota autonomia palestina reconeguts per Israel. Annexions del Mur.
"Mostraré dos vídeos: Trobriand Cricket i Les Maîtres Fous per parlar del que anomeno “mimetic excess”. Per aquest terme entenc una alegria o “jouissance” en la mimesis per si mateixa (Nietzsche parla d'això en la seva descripció de Dionís). Un “excés” que es produeix en el moment de la descolonització en les dècades de 1950-60, amb la trobada entre el món indígena i l'europeu; el primer amb el seu cos mimètic i l'europeu amb la seva maquina mimètica (la càmera). Una pregunta actual: ara, al 2006, què fem amb aquest “excés?"
Compilació del patrimoni fílmic colombià relacionada amb les comunitats indígenes. Lectura dels arxius del Patrimonio Fílmico Colombiano. Colección Acevedo (material de 1932 a 1948) i Marco Tulio Lizarazo (entrega d'armes del Guerriller Guadalupe Salcedo, 1953).
Xavi HurtadoAl Brasil, la reforma agrària continua sent una promesa incomplerta pel govern de Lula al fer balanç dels seus tres anys de gestió. Amb l'arribada al poder van augmentar les esperances dels moviments socials que pretenen la democratització de la terra, es van incrementar les ocupacions de latifundis improductius però també la violència de comandaments paramilitars que defensen els interessos dels terratinents, amb la conxorxa del poder judicial local. 73 persones van morir en conflictes rurals el 2003, assassinats per pistolers que actuen amb impunitat.
Susana CollantesAl bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera Sur