La vida dins del Centre d'Internament d'Estrangers no és vida, és espera. Espera i por. Por a l'expulsió, por a perdre el rumb entre les quatre parets de la cel•la, por a un futur que sembla impossible que sigui pitjor. A través dels testimoniatges de diferents persones que han estat internades en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca a Barcelona, ens apropem a la realitat d'aquestes presons encobertes i il•legals.

Sense Papers explica la història de la vaga de fam organitzada per treballadors migrants, sense papers, en l'Església de Santa Maria de Pi de Barcelona. Juxtaposa l'enregistrament sonor del seu moment més àlgid, enregistrat el març de 2001 i una filmació de la localització realitzada quatre anys més tard. El relat subjectiu del fet realitzat per l'artista en forma de narració subtitulada és un procés de reflexió personal desobjetivant el subjecte de la migració amb finalitats de treball, desplaçament i ordre social. La pel·lícula és una reflexió sobre les implicacions i realitats dels aspectes del projecte de la UE que han creat una fortalesa a Europa.

Les Aphrodisia eren considerades les obres d’Afrodita a l’antiga Grècia, eren tot allò que oferia plaer als sentits. La intenció d’aquest audiovisual és mostrar alguns dels tabús on s’amaga la sexualitat en el context català. A través de tres discursos, que tenen l’objectiu comú de defensar la sexualitat, s’aproxima al treball sexual i a les obres d’afrodita que vivim al dia a dia. L’experiència que poden transmetre tres persones des de l’Associació Genera, el massatge eròtic i l’Assistència sexual. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB,  per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2017- 2018.    

Des de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.

Europe Trap és una pel·lícula que descriu la veritable lluita d'un refugiat. Un primer pla de Zakereh, una mare de 55 anys que intenta reunir-se amb el seu fill, atrapat a Grècia. A través dels seus ulls serem testimonis de la seva lluita contra si mateixa i contra la societat; una lluita tan dura com l'anterior a la que es va enfrontar en els temps de la guerra de l'Afganistan. Zakereh va fugir de l'Afganistan fa molts anys. Va escapar de la guerra, però va trobar misèria i hostilitat. Primer a l'Iran, com a vídua, amb un fill i sense cap dret, i després creuant sense papers moltes fronteres fins a arribar a Europa. Una vegada a Europa, a l'aeroport d'Atenes va perdre al seu fill Omid i va arribar sola a Espanya sense saber on estava. Ara sofreix un xoc cultural, intenta encaixar en un altre món al qual no pertany i lídia cada dia amb una estranya realitat, amb tota la seva tristesa i el seu dolor. El retrat íntim d'una dona afganesa, que primer es va convertir en vídua i després en refugiada. Un testimoniatge de la incomprensió d'un nou món i de la situació a la qual ha d'enfrontar-se ara, una guerra tan dura com l'anterior, en el parany d'Europa. Un documental sobre l'exili, la solitud i els fantasmes de la guerra.