A partir del títol, el vídeo estableix un paral·lelisme divergent entre les esposes dels immigrants senegalesos i la Penèlope de l'Odissea. Paral·lelisme ja que totes elles resten períodes de temps prolongat esperant el retorna a casa del marit. Divergent ja que aquestes ocupen no només el seu lloc, sinó que el subverteixen, sent protagonistes principals i prenent el poder de l'enunciació, explicant-nos com utilitzen la seva agència per negociar amb la pressió social que les envolta, que igual que en l'Odissea desitjaria relegar a un segon pla.

Un dels aixecaments més desconeguts de la nostra història, "El motí de el pa", va ser liderat per dones a la ciutat de Còrdova durant el mes de maig de 1652. No coneixem els rostres ni els noms d'aquelles dones. No existeix cap imatge. Com recuperar els gestos de resistència d'aquells als qui no hem pogut veure?    

Alba té dotze anys i desitja descobrir allò desconegut, misteriós i fascinant de la mort. Amb el seu millor amic Samuel entren a cases abandonades, recorren pobles destruïts i s’endinsen a l’interior d’unes muntanyes que amaguen un altre món paral·lel. Un viatge que parteix de la innocència per descobrir el misteri de la lluita entre la vida i la mort.

Un nou lloc al món es revela alhora que Bea es confronta amb la pèrdua i amb el que imagina que vindrà. A la casa que es prepara per acollir el canvi, habiten les pors. Una soledat imprevista també sembla formar part del seu desig, el desig de ser mare sense parella i lesbiana. Raquel Marques filma, des de l’aferrament a un temps anterior, en que totes dues compartien una mateixa idea de comunitat. Mentre el cos de Bea es transforma, la càmera es mou entre l’afecte i la distància. Són intents de (re)conèixer-se en aquests temps de canvi. I, potser, també de preguntar-se sobre la família, l’amor, l’amistat i tots els desitjos que desborden els límits de la intimitat.

En les profunditats dels mons aquàtics existeix un líquid amniòtic que ens connecta, submergint-nos en aquell lloc on les brànquies es fan evidents a través de bombolles, plàncton i algues. Mons fluids i lactants en els quals l'horitzó és nebulós i ondulant. On a dalt o a baix està en qualsevol lloc i a tot arreu al mateix temps.

"Ens despertem amb el fred del matí i comencem a caminar. Entre muntanyes de pedra altes, ens trobem amb la por".

Les Aphrodisia eren considerades les obres d’Afrodita a l’antiga Grècia, eren tot allò que oferia plaer als sentits. La intenció d’aquest audiovisual és mostrar alguns dels tabús on s’amaga la sexualitat en el context català. A través de tres discursos, que tenen l’objectiu comú de defensar la sexualitat, s’aproxima al treball sexual i a les obres d’afrodita que vivim al dia a dia. L’experiència que poden transmetre tres persones des de l’Associació Genera, el massatge eròtic i l’Assistència sexual. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB,  per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2017- 2018.    

Aquest treball, producte d'un viatge a Alemanya realitzat el desembre de 2000 i d'una recerca personal de més de dos anys de durada, aborda el tema de la construcció de la memòria i dels mecanismes de producció de la història. A través del relat de la història de la meva família, indaga en el record de la recent emigració des de l'estat espanyol a Europa, i reflexiona sobre els mecanismes de l'oblit i el record, recuperant la idea de la construcció de la memòria com un nexe i un diàleg, i l'elaboració a partir de l'experiència personal enfront de la idea d'història i de memòria oficial, restringida a l'institucional i articulada entorn de l'estetizació i la desactivació dels subjectes polítics.