Ambientat en un present imaginari en el qual un pont recorre l'estret de Gibraltar, Atlantropa barreja realitat i ficció relacionant el pont amb notícies actuals, i la visió d'un arquitecte modernista de construir una presa al Estret per crear un nou continent. Concebut originàriament com un símbol d'unitat entre Àfrica i Europa, després de la seva clausura el pont és adquirit per les forces de la UE i adquireix un significat completament diferent. Citat per primera vegada en ciència-ficció per Arthur C. Clarke, les Nacions Unides han contemplat recentment el pont de Gibraltar com una possibilitat real.

El documental "Concrete Coast" tracta sobre els efectes socials, culturals i ambientals de l'última porció de costa espanyola mediterrània salvatge, ara en construcció per al turisme residencial de la regió de Murcia. L'agricultura està a punt de desaparèixer en aquesta costa de 230km de longitud, i està sent reemplaçada per seixanta terrenys de golfs, de marines, de rutes i d'habitatges a gran escala, un milió de residències, principalment per jubilats anglesos àvids de sol, que duplicaran en alguns anys la població de Murcia. Els impactes d'aquestes forces econòmiques i polítiques a gran escala són il·lustrats per una família de pagesos espanyols, expropiats dels seus terrenys i per una parella de jubilats anglesos que comencen la seva nova vida en un país, on ni tan sols parlen la llengua. Com canviarà tot això la cultura de la regió? La població, s'integrarà? Aquests pagesos, i altres més, hauran d'emigrar? Com afectarà a la regió la crisi econòmica mundial'

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).

Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”