2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

En l'arxiu fotogràfic i les memòries escrites pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar en la colònia espanyola del Sàhara en 1964, Pilar troba el paradís perdut al qual ell sempre intentarà tornar. Després d'un fracassat projecte familiar, durant els anys 80 i 90, Manuel Monsell començarà a viatjar al Magrib. De nou amb la seva càmera fotogràfica, perseguirà la bellesa d'alguns rostres que puguin traslladar-li una vegada més al lloc somiat. Però tots aquests viatges revelen molt més sobre el lloc del qual es parteix que sobre el lloc de destinació. L'amor romàntic, la independència i la família componen l'escenari d'un refugi que, en fer-se fallida, ens obliga a preguntar-nos no només sobre els nostres veritables desitjos sinó també sobre la necessitat de repensar el sentit d'aquestes velles paraules.

Aquest treball de Vallaure, Lamata i Músicco, va marcar un abans i un després en la història de la videocreació en l'Estat espanyol. Elaborat amb grans dosis d'humor i frescor, en aquest treball podem veure una reflexió, entorn de la performance, els seus codis i llenguatges, per a això el realitzador se serveix d'una estructura simple i fàcilment recognoscible, el repàs de l'abecedari per anar amb cada lletra, desgranant formes de fer, recursos, possibilitats i dubtes ajusto a l'accionisme artístic. El treball, conscient de l'absurd que en si mateix constitueix, mostra grans dosis de lucidesa que es reflecteixen en els diàlegs, comentaris i aclariments que formulen els dos protagonistes d'aquest. En moments aquesta parella ens pot recordar per la seva forma d'obrar a un mític duo d'humoristes com poden ser Tip i Coll, amb una prosòdia ràpida i aguda, que malgrat estar parlant en clau d'humor, poden arribar a estar generant reflexions de caràcter polític summament profundes.