Va viatjar cap a una altra terra, un altre mar, amb la certesa de trobar una ciutat millor, però no sabia que la seva ciutat viatjava amb ell.

¿ Com se suposa que puc arribar enlloc?

El 3 d'abril de 2004, poc després de l'11-M, un pis explotava a Leganés amb els presumptes autors materials de l'atemptat dins. Suposadament havien actuat en nom de l'Islam. Cinc d'ells, gairebé tots molt joves, eren de Tetuan (nord del Marroc), la mateixa ciutat d'origen de Zouhair El-Hairan (protagonista d'aquest documental). És per això que torna allí, sorprès per aquesta vinculació dels atacs amb la seva ciutat i religió. A partir de converses espontànies amb diferents personatges de la ciutat, Al-Hamama aporta noves perspectives sobre la relació entre les explosions i l'Islam.

Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.

Documents procedents de les fosques ments de l'Imperi. Promocionals governamentals i de les grans corporacions militars, farmacèutiques, i dels seus entramats interessos. Grans noms de l'aeronàutica s'impliquen a la nostra comoditat en viatjar.

Catorze jóvens marroquins nouvinguts a un centre de recepció de menors a Valencia accepten participar en un taller teatral. És la fina línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present? EN MEMÒRIA D'ABDESSAMAD EL ABOUDI (2001-2019) (2019-2001) ذكرى المرحوم عبد الصمد العبودي Hui la família Ahir/demà està molt trista. Moltíssim. Ahir de vesprada, un dels joves que va participar en el nostre documental, un dels protagonistes, el nostre germà Abdessamad El Aboudi, va morir a Barcelona. Estem desolats. Amb Abdessamad vam compartir el taller que van impartir Jesús Muñoz i Pau Pons, de la companyia teatral Pont Flotant, al Centre de Recepció de Menors de Bunyol, València. Es va sumar amb molt d'entusiasme. La seua energia era poderosa. Era hàbil, intel·ligent i tenia molt de talent. En aquelles sessions dels dimarts i dijous va ser feliç. També va acceptar participar en el documental amb el que vam contar aquella història. En la pel·lícula no pot transmetre més alegria i vida. Hui, estimat Abdessamad, fill, germà, nebot, amic, et recordem. Ja ets part de nosaltres. Els teus germans i germanes.