"Si has construït un castell en l'aire, no has perdut el temps, és aquí on ha d'estar. Ara has de construir els fonaments sota ell". George Bernard Shaw. Algunes de les situacions que han succeït a la Puerta del Sol: “Aquestes en són només algunes, que he volgut guardar-me a la retina. Amb tot el respecte cap a les persones que conseqüentment s’han reunit durant dies al voltant d’aquesta plaça, i per a Antonio, aquest bombarder de la paraula que comparteix la seva indignació amb els presents.”

A la dècada dels setanta quasi 50.000 persones (homosexuals, dropos, malfactors...) foren empresonats a Espanya sense dret a un advocat, sense judici, sense delicte, gràcies a la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social. Una petita part dels processats va anar a parar a presons especials. La majoria va complir la seva condemna al costat de delinqüents comuns. Allà foren vexats, apallissats, alguns violats diàriament pels seus propis companys. Tot això succeïa davant la indiferència dels funcionaris de presons, jutges i policies. Als homosexuals els van arribar a aplicar corrents elèctriques. Això sí, sota supervisió psiquiàtrica. La llei va deixar d'aplicar-se a principis dels 80, però la societat civil, la policia i els propis represaliats consideren el seu pas per la presó com un estigma. Tots preferiren callar. I així, aquells terribles fets van caure en l'oblit.