Si alguna cosa hem après de les revoltes de 2011 és que les revolucions no són només esdeveniments singulars —com enderrocar un tirà o prendre el poder—, sinó que són processos complexos i a llarg termini que es desenvolupen al llarg de molts anys o fins i tot dècades. Més enllà de l’eliminació d’un govern, també suposen la transformació estructural de les institucions polítiques i socials, les normes i els valors, la consciència humana i l’acció col·lectiva. Per la seva pròpia naturalesa, les revolucions d’aquest tipus són processos socials i col·laboratius. En aquesta presentació, analitzaré les revoltes de 2011-2012 des del punt de vista de la “resistència en xarxa” per qüestionar com i per què, en aquests temps de crisi, estan sorgint sobtadament moviments de protesta descentralitzats i sense líders a tot el món, des de Tunísia a Toronto. A través d’una visió global de l’onada revolucionària actual, intentaré mostrar que aquestes revoltes tenen un origen comú (un sistema capitalista mundial ja caduc) i també que la similitud de les seves tàctiques revolucionàries pot ser un indici del món que ens espera. Per acabar, mostraré un vídeo, que es projectarà per primera vegada, d’un discurs de l’heroi de la resistència grega Manolis Glezos dirigit al moviment espanyol.
