El títol d'aquest treball sorgeix de la crida de Nietzsche a dissoldre la figura de l'enemic, el que implica, segons la lectura derridiana, “una revolució d'allò polític”. Dissoldre avui la figura de l'arxienemic contemporani, el terrorisme, implica recuperar l'espai de la política en un altre lloc més enllà de les estretes dicotomies a les que ens condueix l'obsessió per la seguretat. A través d'una revisió dels esdeveniments que van desencadenar l'atemptat de l'11 de març de 2004, es proposa una reflexió sobre el terrorisme com a representació i la seva instrumentalització per a la prolongació indefinida de l'estat d'excepció a les democràcies occidentals. Es planteja també una pregunta: com escapar a la lògica de la guerra global permanent?

“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”

En un temps que s'està tornant difícil per a les abelles (com per a nosaltres) En un any de forta sequera .. En un país ja per si mateix sovint àrid ... Prendre el camí de les abelles ha estat fer un viatge per erms i muntanyes, però també per estats d'ànim, obstacles i trobades ... Fins a arribar al seu generós jardí.

És evident que els homes finalment detinguts, emmanillats a terra, no són més que policies joves amb barba i un mocador al cap substituint la gorra reglamentària. Ni un tret, ni una cursa. Ràpid i net. Podria presentar-se l'escena com una exclusiva periodística. Ningú més que nosaltres sabria si és cert o no. Resulta massa groller i fixat per als testimonis presencials, però amb les càmeres i l'edició es fan meravelles. Entrevista de rigor. “Moltes vegades els enemics roben o compren uniformes de policia per infiltrar-se"; És només un tràmit. La majoria dels acostaments es converteixen precisament en això, en una lluita del periodista contra la propaganda militar.