Els presidents dels països d'Àfrica són titelles d'Europa. No estimen el seu poble i el seu país: si no, el primer que farien és fer valer la seva sobirania. Hem nascut en uns països on la pròpia cultura es posa en segon pla. Tenen poder per construir el propi país, però no tenen voluntat. A aquells que la tenen els assassinen.

Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.

"Los pobres no hauríem de treballar, ser pobres ja és una feina, no?"

Una gossa parint.

translate

Un vídeo-assaig d'Alessandro Quaranta i Toni Cots, en col.laboració amb CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística. A Llum / vibració discorre i emergeix una preocupació pels llocs, fins i tot anònims, corporis i geogràfics, responsables d'il·luminacions momentànies i visions de l'ànima. La recerca ha estat centrada en la conflictivitat existent en la interpretació de la realitat, així com en una crítica de la modernitat, a través de la duplicitat d'oposats (llum/foscor, lloc/espai, sagrat/diví), que hem identificat com a model per a explorar diferents vídeos d'autor, entrevistes i alguns documentals. Autors citats: Toni Serra / Abu-Ali, Toni Cots, Fernand Deligny, Esther Freixa i Ràfols, Gian Antonio Gilli, Ariel Jimenez, Alessandro Quaranta, Jesus Rafael Soto, Laurel Swenson, Renaud Victor, Peter Watkins. Aquest vídeo-assaig és un projecte de recerca sense ànim de lucre, amb finalitats educatives.

El 1985 la Generalitat de Catalunya empren el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del país; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copsar aquell procés i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals. Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.