translate
Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera Sur
L'altra banda del desitg.Totes les marques de prestigi organitzen la sva presentació en societat. YoMango, secció de moda, va trealitzar una desfilada al centre de barcelona, al cor del centre comercial i turistic de la ciutat, amb motiu d'un gran esdeveniment cultural.
La dona barbuda, les superdepilades, les bigotudes i altres llobes fan de les seves per Barcelona cansades de les imposicions socials... T'apuntaràs tu també?
translate
Documental sobre Cuba, realitzat en un moment d'auge dels balseros.
Avui dia estem vivint una profunda crisi en totes les esferes, la qual cosa ens obliga a replantejar-nos la nostra acceptació de les institucions socials més ele- mentals. És necessari problematitzar la divisió del treball i la domesticació, les pròpies bases de la civilització. L’absència d’una crítica fonamental voldria dir que ac- ceptem un desastre de múltiples dimensions com si fos senzillament inevitable. Serem capaços de trobar un nou paradigma/marc/visió que funcioni allà on van fracassar intents previs d’enfocar la salut i l’alliberament? Essent conscients que no hi hauria d’haver mai un únic camí “correcte”, el moviment anticivilització, el primitivisme i l’anarquia verda, en diverses parts del món, semblen molt prometedores. La societat de masses i el seu imperatiu tecnològic són vistos cada cop més com el problema i no pas com la solució. John Zerzan és un escriptor anarquista, activista i editor de la revista Green Anarchy. Ha escrit Elements of Re- fusal (1988, 1999), Future Primitive (1994), Running on Emptiness (2002) i Twilight of the Machines (2008). Tam- bé fou coeditor d’Against Civilization (1995, 2002) i, jun- tament amb Alice Carnes, de Questioning Technology (1991). A España té publicats els següents llibres: Futuro primitivo (Numa Ediciones, 2001) i Malestar en el tiempo: globalización y debate (Ikusager, 2001).
En plena expansió colonial francesa per l'occident africà, Shaij Ahmadu Bamba (re)crea un model teòric i pràctic de submissió a allò que és Real, que suposa una efectiva alternativa a l'estructura de poder, limitada i limitant de l'invasor colonial. El model o via iniciada pel Shaij, la Muridiya, està basada en la premissa islàmica en la qual conèixer és un acte d'amor envers cadascuna de les coses creades i les seves relacions: és per això que l'òrgan del coneixement és el cor i no el cervell. Els ressons de l'experiència amorosa de Bamba ara migren de la mà dels murids, els seus seguidors, que arribats de terres africanes ara conviuen amb nosaltres, perfumant l'espai, obrint-nos i activant-nos el Record, convidant-nos a transitar aquest camí de presències cap a l'U Únic. Així, migrar és tornar a un mateix. A continuació la comunitat Baye Fall ens convidarà a assistir i participar en una cerimònia de Dhikr. El Record o Remembranza de Allah (Dhikr o Zikr) és el treball central de les escoles sufís. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, Recordar ve del llatí *recordari, i en alguns llocs significa despertar, deixar de dormir i tornar a passar pel cor, portar a la memòria alguna cosa i tenir present algú.
L'ordenança cívica aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i ampliada a d'altres municipis catalans s'assembla a la campanya de Fraga “Mantengan limpia España”. Treballadores sexuals, skaters, artistes, activistes socials... es manifesten en contra. El vídeo recull el conjunt de manifestacions que van sorgir en contra de l'ordenança del civisme. A més apareix l'ocupació del Teatre Arnau que un grup de persones (Espai alliberat per la Cultura) ha organitzat per denunciar la mercantilització de la cultura i reivindicar la necessitat d'espais de creació a Barcelona. La realització del vídeo s'ha plantejat de forma participativa.
Eva Sastre Forest