Una antiga nau industrial del Poblenou de Barcelona serveix de refugi i lloc de treball per a diferents persones, la majoria d'elles provinents de l’Àfrica negra. Des d'allà denuncien les seves condicions de vida i treball, la segregació i agressions de les quals són objecte. I ens ofereixen una clara visió de la societat que els discrimina: "Em demanen que sigui civilitzat, que em civilitzi...i em pregunto Què és ser civilitzat?: gastar diners, comprar...consumir".

2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

En plena expansió colonial francesa per l'occident africà, Shaij Ahmadu Bamba (re)crea un model teòric i pràctic de submissió a allò que és Real, que suposa una efectiva alternativa a l'estructura de poder, limitada i limitant de l'invasor colonial. El model o via iniciada pel Shaij, la Muridiya, està basada en la premissa islàmica en la qual conèixer és un acte d'amor envers cadascuna de les coses creades i les seves relacions: és per això que l'òrgan del coneixement és el cor i no el cervell. Els ressons de l'experiència amorosa de Bamba ara migren de la mà dels murids, els seus seguidors, que arribats de terres africanes ara conviuen amb nosaltres, perfumant l'espai, obrint-nos i activant-nos el Record, convidant-nos a transitar aquest camí de presències cap a l'U Únic. Així, migrar és tornar a un mateix. A continuació la comunitat Baye Fall ens convidarà a assistir i participar en una cerimònia de Dhikr. El Record o Remembranza de Allah (Dhikr o Zikr) és el treball central de les escoles sufís. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, Recordar ve del llatí *recordari, i en alguns llocs significa despertar, deixar de dormir i tornar a passar pel cor, portar a la memòria alguna cosa i tenir present algú.

Avui dia estem vivint una profunda crisi en totes les esferes, la qual cosa ens obliga a replantejar-nos la nostra acceptació de les institucions socials més ele- mentals. És necessari problematitzar la divisió del treball i la domesticació, les pròpies bases de la civilització. L’absència d’una crítica fonamental voldria dir que ac- ceptem un desastre de múltiples dimensions com si fos senzillament inevitable. Serem capaços de trobar un nou paradigma/marc/visió que funcioni allà on van fracassar intents previs d’enfocar la salut i l’alliberament? Essent conscients que no hi hauria d’haver mai un únic camí “correcte”, el moviment anticivilització, el primitivisme i l’anarquia verda, en diverses parts del món, semblen molt prometedores. La societat de masses i el seu imperatiu tecnològic són vistos cada cop més com el problema i no pas com la solució. John Zerzan és un escriptor anarquista, activista i editor de la revista Green Anarchy. Ha escrit Elements of Re- fusal (1988, 1999), Future Primitive (1994), Running on Emptiness (2002) i Twilight of the Machines (2008). Tam- bé fou coeditor d’Against Civilization (1995, 2002) i, jun- tament amb Alice Carnes, de Questioning Technology (1991). A España té publicats els següents llibres: Futuro primitivo (Numa Ediciones, 2001) i Malestar en el tiempo: globalización y debate (Ikusager, 2001).