Un vídeo-assaig d'Alessandro Quaranta i Toni Cots, en col.laboració amb CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística. A Llum / vibració discorre i emergeix una preocupació pels llocs, fins i tot anònims, corporis i geogràfics, responsables d'il·luminacions momentànies i visions de l'ànima. La recerca ha estat centrada en la conflictivitat existent en la interpretació de la realitat, així com en una crítica de la modernitat, a través de la duplicitat d'oposats (llum/foscor, lloc/espai, sagrat/diví), que hem identificat com a model per a explorar diferents vídeos d'autor, entrevistes i alguns documentals. Autors citats: Toni Serra / Abu-Ali, Toni Cots, Fernand Deligny, Esther Freixa i Ràfols, Gian Antonio Gilli, Ariel Jimenez, Alessandro Quaranta, Jesus Rafael Soto, Laurel Swenson, Renaud Victor, Peter Watkins. Aquest vídeo-assaig és un projecte de recerca sense ànim de lucre, amb finalitats educatives.

translate

Una gossa parint.

"Los pobres no hauríem de treballar, ser pobres ja és una feina, no?"

Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.

Els presidents dels països d'Àfrica són titelles d'Europa. No estimen el seu poble i el seu país: si no, el primer que farien és fer valer la seva sobirania. Hem nascut en uns països on la pròpia cultura es posa en segon pla. Tenen poder per construir el propi país, però no tenen voluntat. A aquells que la tenen els assassinen.

Són polipoetes, autèntics néts, hereus de les avantguardes com el dadaisme, el futurisme i els poetes beatniks o gurús experimentals com H. Chopin. Viuen a Barcelona i no segueixen les regles, no ho fan per diners ni tampoc els necessiten. Actuen, pinten, gesticulen, criden, són poetes moderns sense clixés ni pretensions. Experimenten amb el cos i amb la veu i trenquen cànons. Són la prova que es pot viure per l'art i no d'ell. Jo els freqüento sovint, els escolto, i en valoro la sinceritat artística i humana. Aquest és el meu breu homenatge als polipoetes i performers i a la Barcelona menys coneguda i lleial a l'art de l'avantguarda.

Cròniques del pas de refugiats per Hongria, Croàcia i Sèrbia. Setembre del 2015. Els fluxos migratoris han estat una constant en tota la història de la humanitat. L'any 2014 gairebé 55 milions de persones van haver d'abandonar la seva llar degut a les guerres, les persecucions i les violacions dels Drets Humans. La xifra més elevada des de finals de la Segona Guerra Mundial (1). Segons l'informe 2015 CEAR(2), en els últims 15 anys han mort 22.500 persones en el Mediterrani durant el procés migratori. Davant d’aquestes estadístiques les anàlisis que s’imposen són esbiaixades i etnocèntriques que construeixen les persones migrants com a alteritats potencialment perilloses. En "Los Muros de Europa" parlem amb els diferents actors implicats a la zona fronterera entre Sèrbia i Croàcia, en l’èxode humà més gran que viu l’Europa de les últimes dècades. Èxode que evidencia les misèries de les grans organitzacions no governamentals, de les forces i cossos de seguretat dels països receptors i de l'Europa governamental racista i xenòfoba. 1 ACNUR 2 Comisiónn Española de Ayuda al Refugiado