Un taller documental que va tenir lloc aquest estiu i la tardor de 2004 a Barcelona i Viena. Dos grups d'adolescents immigrants tenen la possibilitat de prendre les càmeres. Una reflexió sobre la immigració europea des de la mateixa immigració.

El desert és el nostre amic, migracions de la ment.

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.

"El moviment zapatista va mostrar perquè serveixen els miralls i perquè serveixen les màscares. Els miralls per abandonar els miralls trucats que el poder havia col·locat per enganyar o autoenganyar-se, per oferir la realitat nua de les situacions socials tal com estaven. La màscara servia curiosament per ser vistos. Fins que aquest moviment no va posar màscares als indígenes no van ser vistos, eren els invisibles explotats. Quan es van posar màscares van ser vistos i a més, van ajudar a descobrir que el propi poder, econòmic, polític i cultural, portava les seves pròpies màscares". Manuel Vázquez Montalbán.