"Cossos a la carta III" perteneix a una serie de vídeos sobre programes de televisió on els convidats es sotmetien a operacions estètiques amb l´objectiu de superar els seus complexos i elevar l´autoestima. Les repeticions dels moviments dels protagonistes i els seus gestos congelats reflexen l´artifici d´aquest tipus de programes, el qual s´emetia en obert i en prime time (horari de màxima audiència).

Videos basats en dos programes de TV, en els quals els convidats es sotmetien a operacions estètiques per tal de superar els seus complexos i elevar la seva autoestima.

Durant el procés de treball del projecte Anamnesi/cartografies (2008-2009) es van dur a terme entrevistes amb supervivents de la Lleva 41 - Quinta del Biberó i amb persones que havien viscut l'experiència de l'exili després de la Guerra Civil espanyola. L'objectiu era l'elaboració de mapes a partir del record personal del territori, així com l'elaboració posterior d'un codi de forma i color per recrear un mapa il·lustrat. A partir del concepte de memòria històrica es volia investigar la problematització de la construcció de narratives històriques per a fonamentar una comunitat. El focus del treball era aprofundir en la consigna de la no espectacularitat formal i en una narrativa del fragment que pogués subvertir l'estructura del discurs hegemònic. Les entrevistes ens varen donar l'oportunitat d'entrar a l'entorn personal dels que havien estat protagonistes de fets que posteriorment han estat incorporats a un discurs. Els fets que formen les seves vides a l'actualitat es varen sumar als fets que formen part del seu testimoni històric, traçant un recorregut d'anada i tornada entre passat i present, i entre vida i relat. El visionat del material va deixar patent l'oportunitat de fer un exercici d'afirmació de la vida de persones que no només varen jugar un paper del tot actiu en el desenvolupament d'un aconteixement central en la història de la nostra comunitat, si no que no s'han sentit mai reconegudes per part d'aquesta. El seu present és l'aportació més eloqüent a un passat comú, que ja ha estat objecte de freqüents re-relats i reivindicacions polititzades/esbiaixades. El vaixell de pesca de Miquel Rebull serveix com a leitmotiv per a plantejar el tema del trajecte entre les construccions passat i present. Els aparells de precisió, mapes de navegació, GPS's, radars i sondes finalment es revelen com a eines més útils per a l'execució de tasques i per a l'aprofitament de coses i recursos, que per a arribar a algun indret amb un altre tipus de càrrega de significats. Buscar dades per poder dur a terme aquest trajecte, dirigint la mirada a allò que hi ha de més imprecís com és la subjectivitat humana. Seguint amb les consignes amb les que varem començar aquesta investigació, volíem dur a terme una peça documental que pogués mostrar de manera lateral el testimoni de persones en la seva majoria nascudes l'any 1920, que integren un col·lectiu pròxim a la dissolució, i que conserven a més de la seva memòria una vida en el present. L'afirmació d'aquest present posa en joc el paper que els demés tenim amb el passat.

La nostra societat ha anat evolucionant cap a un sistema basat en la mercantilització i la globalització, la força motriu de la qual és la competència i la seva dinàmica el creixement continu. Estem arribant als límits naturals (esgotament de recursos i contaminació) i socials (injustícia, desigualtats, pobresa material, psíquica i moral), fet que genera conflictes a tots els nivells, col·lectius i individuals. El sistema està en crisi, una crisi multidimensional (social, econòmica i ecològica) que qüestiona la continuïtat del sistema actual. El decreixement es presenta com un pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigua comú moltes iniciatives que proposen alternatives al sistema actual, no basades en un creixement econòmic continu i il·limitat. Proposa retrobar la multidimensió humana; prendre consciència dels límits i de les escales del nostre entorn; tornar a agafar les regnes de les nostres pròpies decisions mitjançant l’autonomia i l’autogestió des de la societat; sortir de l’individualisme dominant i, en un sentit més ampli, disminuir la capacitat productiva i de consum, les infraestructures... Els tres ponents d’aquesta xerrada introductòria són iniciadors dels moviments de decreixement a Catalunya, Itàlia i França, mostrant així tres punts de vista que reflecteixen la diversitat del moviment.

De la pell pa 'dins, comença la meva exclusiva jurisdicció. Trio jo el que pugui o no creuar aquesta frontera. Sóc un Estat sobirà, i les límits de la meva pell, em resulten molt més sagrades que els confins polítics de qualsevol país. / Antonio o Escohotado

L'espai de l'immigrant és un espai autogestionat format per i per a migrants. És un espai de trobada, reflexió i acció. Partint dels sabers "migrants" i exposant els propis cossos racializats, l'espai busca generar noves formes de resistència, apoderament i reivindicació de les persones migrants com a subjectes polítics.

translate