La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?
María RuidoEspacio Público
6 Descripció arxivística resultats per al Espacio Público
"Situat al centre històric de la ciutat, el vell Barri Xino s'havia convertit en un suculent pastís immobiliari. A la seva Frontera Nord, una legió de cívics aquarterats museus, universitats i centres de cultura contemporània, esperava que la policia els buides els carrers d'insolvents per apoderar d'elles. A la seva Frontera Sud, els lloctinents de la indústria turística desembarcaven les seves tropes d'ociosos des dels moderns creuers atracats al port. Un setge en tota regla havia començat, una guerra que s'alimentava de les dones del carrer. Es lluitava casa per casa..."
Falconetti PeñaEl 1985 la Generalitat de Catalunya empren el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del país; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copsar aquell procés i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals. Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.
Societat U de Barcelona - SUBLa imaginación Radical (Caranavales de Resistencia) constitueix la segona entrega de la sèrie Entre Sueños. En aquesta ocasió l'autor recupera l'experiència del col·lectiu Recalim The Streets, un dels escalafons en la construcció de les noves formes de fer política als anys noranta a través de les seves ocupacions radicals i creatives de l'espai “públic” de Londres i altres ciutats britàniques. Concretament, la cinta se centra en l'ocupació i paralització de la City, el centre financer de Londres, en una de les accions centrals de la Jornada d'Acció Global contra el Capital que va tenir lloc el 18 de juny de 1999.
Marcelo ExpósitoCan Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.
Roberto García RodríguezA la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen també visiten la ciutat.
Marc Almodóvar