La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?

Wanja és un documental sobre “The Block” (“El bloc”), a través dels ulls d'Auntie Barb i la vida de la seva gossa pastora australiana, que acabava de morir. Les nombroses i diverses històries sobre Wanja reflecteixen la problemàtica d'aquesta comunitat aborigen al cor de Sydney. Auntie Barb és una de les ancianes de la comunitat de Redfern, que ha viscut vint anys al barri amb la seva família i la seva gossa, Wanja. Wanja era una part essencial de la comunitat, a qui tots coneixien per la seva capacitat d'ensumar la policia –amb uniforme o sense–, “l'àngel de la guàrdia del Block”. A través de Wanja, Auntie Barb i els records de la comunitat sobre aquesta gossa tenaç, lleial, llesta i afectuosa coneixem els primers anys del Block, quan hi havia gent gran i famílies, habitatges dignes i un arrelat sentit de comunitat. Les històries sobre Wanja ens conten com la tensió entre la comunitat i la policia va anar en augment. Els habitatges es van continuar deteriorant i uns quants van ser enderrocats i la força de la comunitat –els seus ancians– es va acabar traslladant-se. Auntie Barb va ser una de les últimes ancianes obligada a abandonar The Block. Malgrat tot, el Block continua sent la seva comunitat i la seva llar.

Els urbanistes van decidir enderrocar part del barri vell de Xangai per “regenerar” la ciutat. Cada any, més de cent mil famílies són obligades a abandonar les seves llars i traslladar-se a edificis als afores. Under Construction és un recorregut per aquestes àrees destruïdes de Xangai i mostra com les decisions indiscriminades i brutals repercuteixen en la vida de la gent.

Els parcs i el banc del riu Osaka estan plens de tendes d'acampada blaves o barracons amb teles blaves com a sostre -a vegades escampats per arreu o bé alineats en fileres, o agrupats en petites comunitats-. L'expressió “sense sostre” ni tan sols serveix per a donar una idea de la veritable situació d'aquests No-juku-sha, els acampats a la intempèrie. Aquest documental va néixer sense pressupost i amb una càmera bàsica com a resposta a l'imminent desallotjament, i s'ha convertit en un mitjà per a l'articulació d'aquestes persones que viuen al marge de la societat japonesa.

Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.

"Situat al centre històric de la ciutat, el vell Barri Xino s'havia convertit en un suculent pastís immobiliari. A la seva Frontera Nord, una legió de cívics aquarterats museus, universitats i centres de cultura contemporània, esperava que la policia els buides els carrers d'insolvents per apoderar d'elles. A la seva Frontera Sud, els lloctinents de la indústria turística desembarcaven les seves tropes d'ociosos des dels moderns creuers atracats al port. Un setge en tota regla havia començat, una guerra que s'alimentava de les dones del carrer. Es lluitava casa per casa..."

Al mateix temps que la bombolla immobiliària esclatava als Estats Units, una explosió de demolicions i edificacions transformava Williamsburg, a Brooklyn. Open House explora la naturalesa brutal de l'auge immobiliari que es va produir quan es van començar a donar llicències per construir torres de 40 pisos enganxades a la costa del que abans era un tranquil barri residencial.

Teoria i pràctica de les cures

La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".

                                                                                                                                                  CAROLINA DEL OLMO,   On és la meva tribu?

A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.

Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.

“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.

                                                                                                                                                  CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?

Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»

«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.

«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».

                                                                                                            ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.

La imaginación Radical (Caranavales de Resistencia) constitueix la segona entrega de la sèrie Entre Sueños. En aquesta ocasió l'autor recupera l'experiència del col·lectiu Recalim The Streets, un dels escalafons en la construcció de les noves formes de fer política als anys noranta a través de les seves ocupacions radicals i creatives de l'espai “públic” de Londres i altres ciutats britàniques. Concretament, la cinta se centra en l'ocupació i paralització de la City, el centre financer de Londres, en una de les accions centrals de la Jornada d'Acció Global contra el Capital que va tenir lloc el 18 de juny de 1999.