Per la cua de l'ull és l'enregistrament d'una visió, provocada per els relats del meu avi, que vivia en un petit poble de muntanya. La recollida dels nabius i els gerds a l'alba, en grups de persones que estaven en contacte amb cants i crides d'un costat a l'altre de la vall, em va fer pensar en una immensitat de sons amb ressò, omplint el buit de l'espai. Vaig voler traduir aquest paisatge sonor en un vídeo. La vall apareix esquitxada de llampades, resplendors que responen d'un extrem a l’altre, des del fons fins als cims. Gràcies a la implicació d'un grup de més de vint habitants de la vall, proveïts de miralls, vaig transformar una part del paisatge en una amplia coreografia aleatòria de presències als boscos, amb una coordinada per ràdio.