En aquest documental seguim Bassam Samra (protagonista i amic del realitzador) per explorar des d'un nou punt de vista un tema que a occident sovint es dramatitza. De manera molt natural, noies i nois parlen sobre el "hijab" i el que significa en termes socials. Per a la majoria d'ells, el vel no és tant una obligació religiosa com, sobretot, una construcció social que assenyala la respectabilitat o la innocència sexual de les noies. Però quan parlen entre ells, la majoria dels nois reconeixen la doble moral sexual.

25 de gener de 2011. La caiguda de Ben Ali a Tunísia, el 14 de gener de 2011, obre una escletxa d'esperança al món àrab. Tots els ulls es posen en Egipte, on grups en solidaritat amb el jove alexandrí Khaled Saïd, assassinat per la policia, convoquen els egipcis a sortir al carrer contra el Règim. La Data escollida és el 25 de gener, dia nacional de la Policia, vista com un dels pilars d'un sistema sostingut durant dècades al país i governat per Mohammed Hosny Mubarak, amb el suport occidental. El Poble, tot reclamant Llibertat i Justícia Social, trenca la barrera de la por, surt al carrer i inicia una revolta que sacsejarà el món sencer. Erhal – Vés-te'n- és la crònica des de dins dels 18 dies de lluita que van fer caure un dels dictadors més estables del Pròxim Orient.

El-Banate Dol (“Aquestes Noies”) ens submergeix a l'univers de les noies que viuen als carrers d'El Caire, un univers de violència i opressió, però també de llibertat. Ja siguin dones, nenes o mares, Tata, Mariam i Abeer viuen el present. Els seus dies estan plens de perills, baralles, riure... i solidaritat. El-Banate Dol també relata la seva trobada amb Hind, un personatge lluminós, una musulmana practicant que porta vel, la força de la qual prové dels principis universals del respecte per al ser humà.

A través de l'intent d'algunes dones d'explicar els seus somnis, buscar-ne els significats, el que poden reflectir en relació amb la seva vida o situació social, descobrim una altra cara i una altra imatge de la dona egípcia. Potser aquella imatge no tingui massa a veure amb la imatge estereotipada de la dona àrab, que en la majoria dels casos ens presenta una dona sotmesa, que no té ni la força ni el desig de cambiar la seva situació. Amb les nostres dones veiem fins a quin punt aquella imatge està deformada, lluny de la realitat, -el que no vol dir que sigui totalment diferent o millor, però això sí, és una realitat molt més complicada, plena de contradiccions que afecten a cada dona situant-la entre allò "moral" o "aceptable" des del punt de vista social- i els desafiaments d'una vida que imposa a les dones que siguin molt responsables, molts més fortes per afrontar diàriament les pressions socials i econòmiques, on cada dona intenta buscar una sortida o un canvi, encara que fins el moment es tracti d'un enfrontament individual.

Janata Bennuna és marroquí, Hanan Al Shaykh libanesa i Nawal Al Saadawi egípcia. Les tres són escriptores en llengua àrab, intel·lectuals compromeses que mostren a través dels seus llibres la complexa realitat social del món àrab. Les tres tenen en comú que pertanyen a un mateixa generació marcada pel panarabisme. Van estudiar oposant-se a la seva família, però finalment van comptar amb el seu suport. Utilitzant la literatura com a arma, denuncien i descriuen situacions amb què no estan d'acord.