Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

Una mirada poètica i penetrant al vell Camal (escorxador) de Quito i la rutina de la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes la despresa emocional amb què s'esdevé el procés de convertir animals vius en carn per al consum massiu. Al cap i a la fi és un treball com qualsevol altre, una rutina. L'olor de l'indret és tèbia i penetrant, el soroll intens, els vermells dominants. I a aquest ambient, que per a l'observador ingenu és aterrador i nauseabund, concorren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se el jornal. No serà que tant d'esforç, tanta mort té un motiu ulterior?.