La Texaco es va instal·lar a l'Equador fa més de 30 anys i li van ser concedides 400.000 hectàrees d'explotació. Perfora 339 pous i deixa un rastre de contaminació i uns danys incalculables. Tot això en un bell escenari de la selva amazònica en la que havien conviscut en harmonia moltes ètnies des de temps ancestrals. Hi ha un procés pendent per danys contra Texaco a Equador i a EE.UU.

Soy defensor de la selva relata com la comunitat de Sarayaku lluita contra la empresa petrolífera argentina CGC quan aquesta comença a realitzar la prospecció sísmica sense el consentiment de la comunitat. El vídeo es desenvolupa amb l'enfrontament de la comunitat de Sarayaku per a tractar d'aturar les petrolieres. El conflicte s'agreuja quan intervenen els militars, arribant fins i tot a lluitar cos a cos. Les dones són les protagonistes del vídeo; homes, dones i nens surten a protegir els límits tradicionals, la vida en campaments de pau i vida. La pel·lícula conté testimonis dels avis i música tradicional com a fons. És la història d'un poble petit que lluita per salvar el seu espai de vida.

El moviment indígena de l'Equador, compta amb una de les tradicions de resistència més llargues i intenses de la Llatinoamericà moderna. César Pilataxi, un quítxua de la zona andina, explica les bases de l'enfrontament de la seva comunitat amb els interessos occidentals.

Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

L'aixecament indígena de 1990 a l'Equador representa diverses coses: la fi de la tutela de la teologia de l'alliberament i de l'esquerra en la lluita indígena, la recuperació de la identitat pròpia per part dels pobles indígenes i la recuperació de la seva història de resistència des de la conquesta espanyola.

Fins a on arriba el Pla ALCA? A qui afecta majoritàriament i a qui beneficia particularment? L'aplicació del pla regional ALCA és una tragèdia per a una multitud de camperols (indígenes, en la seva majoria) i d'habitants urbans sense recursos, és a dir, per a la gran majoria de la població d'aquests països del nord de Sudamèrica.

Una mirada poètica i penetrant al vell Camal (escorxador) de Quito i la rutina de la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes la despresa emocional amb què s'esdevé el procés de convertir animals vius en carn per al consum massiu. Al cap i a la fi és un treball com qualsevol altre, una rutina. L'olor de l'indret és tèbia i penetrant, el soroll intens, els vermells dominants. I a aquest ambient, que per a l'observador ingenu és aterrador i nauseabund, concorren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se el jornal. No serà que tant d'esforç, tanta mort té un motiu ulterior?.

En l'agressiva recerca de l' ”or negre” que mou les economies occidentals, les corporacions multinacionals estan treballant per a extreure bilions de dòlars en reserves de petroli sota els boscos de l'Equador. Entre la mitjanit i el cant del gall investiga les operacions de la corporació Encana, una tapadora que, a pesar de les orgulloses declaracions de la seva responsabilitat social, està estenent la contaminació ambiental i violant els drets humans.