La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?

Una residència per a pacients amb demència. Un lloc on la realitat es percep de forma especial, però també on la gent traspassa les barreres del temps, l'espai, la percepció, la lògica, els rols i la forma de concebre els sentiments. Un lloc on només les coses essencials tenen sentit, més enllà de l'autocontrol, la repressió i els límits. Un temps i un espai de reflexió, de transició i de fidelitat a un mateix. Un món de lluita i d'esperança, llibertat interior i tancament físic: el món amb les seves regles i percepcions. Un viatge que val la pena.

Videoclip de la cançó California del grup Wax, dirigit per Spike Jonze el 8 de febrer de 1995.

Que els que tinguin orelles hi sentin, que els que tinguin ulls hi vegin. Nosaltres parlem per a la seva empresa.

Aquest documental s'endinsa d'una manera artística en la singular vida i ensenyaments de Sri Ramana Maharshi mitjançant una successió de fotografies, entrevistes, narració i imatges d'arxiu. Segueix el Savi des del seu naixement en un poblat del sud de l'Índia fins al seu últim dia com a mortal, quan una afligida multitud s'aplega per al seu darrer darshan. El documental es va estrenar després de dos anys de documentació, viatges, entrevistes i restauració del material d'arxiu.

The Job està realitzat a partir d'una selecció sobre 6 hores de material d'arxiu rodat a la presa de la ciutat iraquiana de Fallujah. Les imatges van ser originalment gravades per un periodista que seguia les tropes americanes d'assalt, un dels pocs periodistes que va tenir autorització per rodar imatges o simplement acostar-se a la zona abans, durant i després del combat. Anys després, aquest periodista va penjar aquestes imatges en un web temporal, sense editar i amb un banda sonora afegida de música clàssica, com un “souvenir” iraquià per als marines que van participar en l'assalt (“to all the marines of kilo 3/5. Nick and Geof send their thanks for all your acts of kindness and generosity”). Aquest material va ser capturat a la Xarxa per Jean Pierre Gambarotta i Perro Loco (Caracas Libertaria) i editat posteriorment per Zayd Ibn Daura i Abu Ali.

Al mateix temps que Barack Obama anuncia l'enviament de més tropes americanes per entrenar l'exèrcit afganès, John D. McHugh informa que els soldats nord-americans consideren els seus homòlegs afganesos indisciplinats, mal dirigits i excessivament aficionats a l'haixix.

Aquest documental presenta Dubai com l'últim malson neocapitalista: una realitat virtual que recorda a Second Life, materialitzada gràcies a la mà d'obra immigrant. Quines són les condicions laborals a Dubai? L'epíleg, rodat en els hivernacles d'Almeria i Melilla, mostra les similituds d'un model econòmic global. En aquest sentit, "Dubai és en tots nosaltres".

Des de la publicació de I Am That el 1973, Sri Nisargadatta Maharaj està considerat, al costat de Sri Ramana Maharshi, una de les principals veus del segle XX de l'Advaita Vedanta. The Lost Satsang retrata Maharaj de la manera més autèntica i ens transmet la força colpidora d'aquest excepcional savi.

Aquest documental realitzat el 1973 és un document sorprenent sobre la cultura tradicional de l'islam a l'Afganistan abans que el país conegués els desastres de les lluites ideològiques i la guerra civil. Per a una sensibilitat musulmana, representa molt més que això. Es tracta d'un testimoni objectiu i respectuós dels aspectes profunds i essencials de la cultura espiritual de l'islam recollit per un realitzador occidental.