Un muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers d’Atenes, provinents de Youtube, és utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons “ph” i “p”, creant així una resposta personal a un esdeveniment mediàtic, així com una visió més enllà/més ençà del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La lletra grega Phi representa l’anomenada “proporció àuria”, un ideal sense fi. Amb l’acompanyament vocal d’aquest so, la banda sonora del vídeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context d’acció directa i canvi social, així com el seu costat fosc: la doctrina de l’Estat d’incessant progrés lineal i “civilització”.