Considerada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai és en realitat una oposició entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la més poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar “moderna”. L’altra, la més coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan bé definia Jeremy Rifkin.

Quatre famílies d'Israel/Palestina construeixen la casa dels seus somnis. El procés obre les ferides del passat i ens transporta al seu somni d'un futur millor. A través d'aquestes històries personals es crea un calidoscopi de la societat israeliana a principis del nou mil·lenni.

L'artista britànic de graffiti Banksy va ser convidat a realitzar els títols de crèdit dels Simpson, però va aprofitar l'ocasió per denunciar que una part de l'animació està externalitzada a Corea del Sud.

Maya és “tot el que hi ha i el que no hi ha... Tot és il·lusori”. Amb una actitud plenament contemplativa s'arribarà a la convicció que tot és en veritat maya. En aquest estat de consciència, en què l'atenció se centra en el que s'experimenta, independentment de tota pràctica, mètode o assoliment passat o futur, descobriràs en aquest instant qui ets de debò. Així es revela el secret de la veritable felicitat. “Per creuar aquest oceà de sofriment anomenat Samsara necessites una barca. Aquesta barca és Satsang. Quan hi ets, ja no necessites res, ni res pot molestar.” El secret de Satsang queda revelat en aquest instant. Tots els desitjos se satisfan. No és una renúncia: ja no vols res més. Ho tens tot.

Logorama intenta mostrar fins a quin punt els logotips estan immersos en el nostre dia a dia. L'equip d'H5 n'ha dit: “Logorama ens mostra un món completament comercial, construït amb logos i marques reals que són destruïts per una sèrie de desastres naturals (incloent un terratrèmol i un tsunami de petroli). Els logotips són utilitzats per mostrar un univers alarmant (similar al que estem vivint) amb tots aquests gràfics que ens acompanyen en les nostres vides. Aquest univers organitzat és transformat violentament per un cataclisme fantàstic i absurd. Mostra la victòria d'allò creatiu sobre allò racional, on la natura i la fantasia humana triomfen.”

Cada dia, centenars de milers d'usuaris de tot el món es connecten a Second Life, un món virtual en línia no gaire diferent del nostre. Entren en una nova realitat en la que els habitants adopten identitats alternatives mitjançant els seus avatars: alter egos digitals que poden ser esculpits i manipulats al nostre gust per a representar la realitat, la fantasia o una sana barreja de ambdues. En aquest món alternatiu sobinteja l'escapisme, es formen relacions, despunta una economia real i la línia entre realitat i realitat "virtual" es desdibuixa. El director Jason Spingarn-Koff va fins al fons de la interacció humana bàsica creant el seu propi avatar i submergint-se en els mons dels residents de Second Life, les noves vides del quals al ciberespai, han transformat dràsticament les seves vides reals. D'aquesta manera crea un drama íntim de personatges que ens obliga a plantejar-nos no només qui som, sinó qui volem ser.

En aquest documental, Arnaud Desjardins descobreix les pràctiques i ritus tradicionals dels tibetans. Coneix el Dalai Lama i a grans mestres espirituals del budisme i el tantrisme.

El tema d'aquest recull d'extractes de diversos satsangs és “el silenci”. Papaji afirma, i demostra, que el silenci és part de la naturalesa real i permanent de cadascú. Continua dient que el silenci és la base de tot el que existeix. També respon a la pregunta: “¿Es pot guardar silenci i ser actiu al món?”