"Per què no pots trobar un home?", li pregunta la seva mare. La resposta és el silenci. Sonbol Fatemi té 35 anys: és atractiva, soltera i divorciada, té la seva pròpia consulta dental, li agrada contar acudits i l'apassionen les carreres de cotxes, competir contra homes. Sonbol viu a la ciutat santa de Mashad, en la República Islàmica de l'Iran. Viure una vida com aquesta a l'Iran significa que ha de lluitar cada dia. Contra la seva mare que li encantaria arreglar un altre matrimoni per a ella. Contra l'administració esportiva que vol excloure per complet a les dones dels rallyes. I no menys important, contra els seus propis dubtes sobre Déu i si Ell està realment al seu costat. Sonbol ofereix una visió única d'una societat estripada en pintar el retrat d'una dona extraordinària i poc convencional que paga un alt preu per a ser ella mateixa.

Des de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.