Un retrat circumspecte d'Astika, un home rude i solitari que viu en una illa danesa i ha deixat de conrear les seves terres. Durant quinze anys, Astika ha viscut en una casa pairal vinguda a menys i els seu projecte ha estat permetre que la terra dels seus voltants creixi lliurement en el seu estat natural, però ara es veu obligat a traslladar- se per gent que prefereix veïns més respectables.
Denmark
10 Descripció arxivística resultats per al Denmark
Una pel•lícula de Göran Hugo Olsson basada en Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. Narrada per Lauryn Hill Prefaci de Gayatri Chakravorty Spivak. Amb aparicions de Thomas Sankara, Amílcar Cabral, Tonderai Makoni, Robert Mugabe, el FRELIMO i el MPLA. Concerning Violence és un documental compost d'imatges d'arxiu dels moments més arriscats en la lluita per a l'alliberament del Tercer Món i, alhora, una anàlisi dels mecanismes de descolonització a través de fragments d’Els condemnats de la terra de Frantz Fanon. L'emblemàtic llibre de Fanon, escrit fa més de 50 anys, segueix sent un referent per entendre el neocolonialisme existent avui dia i la violència i les reaccions que genera. En plena Guerra Freda, diversos realitzadors radicals suecs van decidir documentar de primera mà els moviments africans d'alliberament antiimperialista. El director Göran Hugo Olsson va trobar aquest metratge de 16 mm als arxius de la televisió pública sueca i el va utilitzar per crear una història visual d'Àfrica amb imatges de la lluita per la llibertat, la Guerra Freda i Suècia. Els realitzadors suecs, solidaris amb les lluites antiimperialistes i socialistes d'aquell moment, van crear imatges i històries que segueixen sent vigents i que poden canviar i enriquir la nostra visió del món globalitzat en què vivim. La gent gravada per aquests realitzadors va lluitar per la seva llibertat i la d’altres jugant-s’hi la vida. Aquestes imatges d’arxiu inèdites inclouen un atac nocturn del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola i entrevistes a guerrillers del Front d’ Alliberament de Moçambic, a Thomas Sankara, Amílcar Cabral i altres revolucionaris africans. El material és impressionant: pel•lícules clares, nítides i úniques que transmeten la sensació d’urgència i compromís que van caracteritzar els moviments de descolonització. «Alliberament nacional, renaixement nacional, restitució de la nació al poble; siguin quines siguin les rúbriques emprades o les noves fórmules introduïdes, la descolonització és sempre un fenomen violent». A través d'imatges, entrevistes i una narració que guia l'espectador mitjançant les paraules de Frantz Fanon, Concerning Violence explica la història de la gent i les idees presents darrere una de les lluites per a la llibertat i el canvi més constrenyedores del segle XX. La seva estructura en nou capítols connecta idees abstractes amb imatges concretes i amb gent de carn i ossos que humanitza i fa avançar la història. Amb un estil únic que barreja assaig documental i material d'arxiu, Concerning violence recupera la visió humanista i postcolonial de Fanon al llarg d'un viatge cinematogràfic que ens mostra la gent per a la qual els escrits de Fanon no eren només retòrica sinó una realitat. En solapar el text de Fanon amb imatges d'arxiu, grafismes i música contemporània, el realitzador Göran Hugo Olsson ofereix a una nova generació d'espectadors una anàlisi de la maquinària colonialista que hi ha al darrere de molta de la violència que veiem esclatar en l'actualitat en certes parts del món. Sobre la història i la producció Concerning Violence combina imatges fascinats d’una època decisiva amb el mític text de Frantz Fanon publicat el 1961. Fanon, un psiquiatra de Martinica que va participar activament a la lluita per a l’alliberament d’Algèria, va ser un dels principals intel•lectuals que van donar suport a les lluites contra la colonització sorgides a partir de la Segona Guerra Mundial. Els seus textos van ser fonamentals per a la formació del pensament africà, que estaven gestant visionaris de les noves nacions africanes en aquella època convulsa pel continent. Alguns del quals apareixen en el material d’arxiu de la pel•lícula. La lectura d’Els condemnats de la terra segueix sent una experiència alhora fascinant i pertorbadora per l'exactitud amb què va predir el món actual. El llibre explica perfectament la dinàmica destructiva entre els rics i el tercer món (terme encunyat en la traducció a l'anglès). Amb una precisió absoluta, Fanon descriu un mecanisme abstracte que regeix la relació entre el colonitzador i el 'nadiu', així com entre les empreses estrangeres i la gent que viu de la terra, els recursos naturals dels quals volen explotar les esmentades empreses—una situació que segueix sent a l'ordre del dia. Fanon afirmava que la descolonització s'ha de realitzar en les dues direccions: tant el colonitzat com el colonitzador necessiten ser descolonitzats. Com a psiquiatre, era conscient de les profundes repercussions que tindria i dels enormes ajustaments que serien necessaris. També sabia que no es produiria sense una tremenda lluita que podia adoptar moltes formes, inclosa la que ell denominava, no sense polèmica, "violència terapèutica". En un gest de complicitat al prefaci de Jean-Paul Sartre a Els condemnats de la terra, la pel•lícula se situa en el context històric i social contemporani a través d'un prefaci audiovisual a càrrec de Gayatri Chakravorty Spivak, una de les principals teòriques de la consciència postcolonial que Fanon va contribuir a despertar, marcada actualment pels avenços dels quals ell, en la seva curta vida, no va poder ser testimoni. Concerning violence, en essència, és un documental sobre l'enrevessada relació entre l'Àfrica "tercermundista" i Europa (que en la forma moderna de neoimperialisme inclou els Estats Units, la Xina i els països del Golf) i tot el mal i les injustícies que està provocant . És un intent d'entendre la profunda hipocresia dels valors occidentals en què es basa l'ordre mundial actual. El llibre aprofundeix en els efectes de la pobresa i l'opressió sobre la ment humana i en els motius pels quals una persona exposada a l'explotació i la violència acaba esclatant amb allò que a nosaltres, des de la distància, ens pot semblar una reacció irracional. En aquests temps de globalització, resulta molt interessant examinar l'extraordinària violència de la colonització, tant ideològica com física, i comprovar que, en el context d'aquest llegat, moltes de les tensions actuals van tenir el seu origen fa molt temps. L'esclat de violència i els conflictes contemporanis a Àfrica i altres llocs eren, potser, totalment predictibles. A la pel•lícula el text de Fanon és narrat per Lauryn Hill, una artista respectada i compromesa amb les causes socials capaç d'arribar a una nova generació que viu en un món postcolonial.
Göran Hugo OlssonGood Copy Bad Copy és un documental sobre el copyright i la cultura a l'era d'Internet, l'intercanvi d'arxius i altres avenços tecnològics. Els entrevistats, entre els quals s'inclouen advocats especialitzats, productors i artistes, donen la seva visió sobre el copyright.
Henrik MoltkeLes agressives tècniques actuals de gestió i el culte per la deslocalització i la velocitat han parit noves empreses-monstre, orgulloses d'aquells valors pels quals abans se'ls hauria criticat. Una d'elles és Office Tiger, engendre transnacional especialitzat en el processament de documents per a grans firmes. Com va ocórrer amb els start-ups de la bombolla d'internet, arriba un punt en el qual el treball en si es torna secundari i el que es troba és una actitud dels empleats, barreja d'ambició i un sentit entre heroic i autopunitiu de la dedicació. La realitzadora d'aquest documental va tenir accés il·limitat a l'oficina hindú de l'empresa i va enregistrar els rituals del dia a dia, des de l'educació dels empleats als principis del “tot és vàlid” fins als intents d'alguns d'ells per mantenir una distancia irònica amb tot el procés. En el camí apareixen memorables com ara el CEO Joseph Sigelman, orgullós Self-made-man amb una preocupació gairebé fetitxista per les corbates dels seus empleats.
Liz MerminEl Sufisme islàmic és un moviment religiós molt antic que es troba en oposició a l'Islam integrista en determinats temes, fet que ha portat a la repressió del sufisme per part de forces tant polítiques com religioses. Els sufís cerquen la unió amb Déu a través de la dansa estàtica, la música i la meditació. Les formes més conegudes són les practicades pels dervitxes giradors, però el sufisme pot trobar altres mètodes. Aquest vídeo mostra els rituals sufís que es practiquen a Síria, transmesos de generació a generació, i que estan relacionats amb la pràctica dels faquirs. El vídeo conté belles imatges i també escenes de gran profunditat i violència.
Versió de carrer d'un èxit dels Beatles.
El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecte amb una altíssima qualitat de vida. Però realment és un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta? Sense la necessitat de demanar ajuda ni favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial. El nombre de gent que mor en solitud augmenta any rere any. Val la pena assumir l’aïllament i la soledat per tenir una vida autònoma i independent? L’iconoclasta director Erik Gandini explora l’estil de vida suec amb sentit de l’humor, reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.
Flotant molt per damunt d'elles contemplem ciutats i paisatges. Allà baix es troba la realitat. Com podem orientar-nos cap allà? Com es percep la realitat? És això possible? O és que el coneixement i l'entesa obstaculitzen la vista?.
translate