Constel·lacions de l'Observatori de Vídeo No Identificat

L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.

«Tornar a obrir el camp de l'experimentació»

El Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS) i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que col·laboren en la investigació “Plazas fuertes: el latido político del corazón de la ciudad”, proposen una projecció comentada i un taller monogràfic construïts sobre la base d’un recorregut documental per l’aparent món de llibertat informativa que ofereix Internet. En el convuls context social àrab de l’any 2011, la Xarxa es va revelar com una de les eines crucials per a la circulació d’informació sobre les revoltes populars en els diferents països de la regió. Si un any després ens proposem recuperar els rastres d’aquelles revoltes, teclejant simples paraules clau en un motor de cerca, ens enfrontem amb milions de possibilitats. Però més enllà de l’allau de resultats, quin tipus d’informació en podem obtenir en aquest magma sorollós i incontrolable? Proposem una reflexió sobre els processos de construcció de la memòria col · lectiva a partir d'una recerca centrada en dues revoltes que es van produir gairebé simultàniament: la mediàtica revolució de la plaça de Tahrir al Caire, i la silenciada revolta a la plaça de Tahrir de Bagdad. D'Egipte a l'Iraq, aquest doble recorregut permetrà experimentar la potencial autonomia de l'univers virtual-tant les seves virtuts com les seves restriccions-com a font informativa al marge dels mass media, així com les limitacions que presenta la Xarxa com a escenari de i per al conflicte social. GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials) és una agrupació interdisciplinària i internacional d’investigadors que promou una reflexió crítica al voltant de les qüestions d’exclusió i control social, amb seu a la Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/grecs/ OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana) és una organització assembleària formada per investigadors socials i professionals de les arts visuals que elabora investigacions sobre aspectes diversos de la vida social contemporània al carrer. http://www.ovq.cat

“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”

Entrevista a Eduardo Galeano, present a l’assemblea de l’Acampadabcn el 23 de maig de 2011. “Hi ha un món diferent bategant a la panxa d’aquest, diferent i d’aparició difícil. No és fàcil que neixi, però sí que és segur que està bategant en aquest món, que és, i jo ho reconec en aquestes manifestacions espontànies, la de plaça Catalunya, la de la Puerta del Sol, a Madrid [...] i alguns em pregunten, ‘I bé, què passarà? I després? I què en serà, d’això?’, i jo simplement contesto amb el que neix de la meva pròpia experiència, dic: ‘Bé... res... no sé que passarà, i tampoc m’importa gaire... m’importa el que està passant, m’importa el temps que és, el que aquest temps és, el que anuncia sobre un altre possible temps que serà, però el que serà després no ho sé. És com si cada vegada que visc una experiència d’amor, a fons, de debò, em preguntés sobre el que passarà.’

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

El contracte el signem cada matí... El sistema instituït en el nostre món “lliure” reposa sobre una mena de contracte aprovat per cadascun de nosaltres. El signem cada matí: “Accepto la competitivitat com a base del nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustració i còlera en la immensa majoria depredadors. Accepto que m’humiliïn i m’explotin a condició que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la piràmide social [...].”