Si alguna cosa hem après de les revoltes de 2011 és que les revolucions no són només esdeveniments singulars —com enderrocar un tirà o prendre el poder—, sinó que són processos complexos i a llarg termini que es desenvolupen al llarg de molts anys o fins i tot dècades. Més enllà de l’eliminació d’un govern, també suposen la transformació estructural de les institucions polítiques i socials, les normes i els valors, la consciència humana i l’acció col·lectiva. Per la seva pròpia naturalesa, les revolucions d’aquest tipus són processos socials i col·laboratius. En aquesta presentació, analitzaré les revoltes de 2011-2012 des del punt de vista de la “resistència en xarxa” per qüestionar com i per què, en aquests temps de crisi, estan sorgint sobtadament moviments de protesta descentralitzats i sense líders a tot el món, des de Tunísia a Toronto. A través d’una visió global de l’onada revolucionària actual, intentaré mostrar que aquestes revoltes tenen un origen comú (un sistema capitalista mundial ja caduc) i també que la similitud de les seves tàctiques revolucionàries pot ser un indici del món que ens espera. Per acabar, mostraré un vídeo, que es projectarà per primera vegada, d’un discurs de l’heroi de la resistència grega Manolis Glezos dirigit al moviment espanyol.
Del Olvido
29 Descripció arxivística resultats per al Del Olvido
Trobada amb Patrick Watkins i el col·lectiu Rebond pour la Commune, nascut arran de l’experiència viscuda per la realització del film La Commune. La trobada entre aquest col·lectiu i altres col·lectius de la nostra ciutat girarà entorn d’aquest film, i a la seva lectura contemporània.
Rebond pour La CommuneTrobada amb Patrick Watkins i el col·lectiu Rebond pour la Commune, nascut arran de l’experiència viscuda per la realització del film La Commune. La trobada entre aquest col·lectiu i altres col·lectius de la nostra ciutat girarà entorn d’aquest film, i a la seva lectura contemporània.
“Perquè cal produir, cal, per tots els mitjans de l’activitat viable, reemplaçar la naturalesa on sigui que pugui ser reemplaçada, cal trobar un camp més gran per a la inèrcia humana. Cal que l’obrer tingui alguna cosa de què ocupar-se, cal que es creïn nous camps d’activitat on s’alçarà per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sintètics, on la bella i legítima naturalesa no tindrà res a fer i haurà de cedir el seu lloc d’una vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substitució (...)".” Antonin Artaud.
Antonin ArtaudEl 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.
15Mbcn.tvGoogle és el cercador més poderós a Internet. Des de els seus inicis, els diners no eren l’important per als seus fundadors; ells “volien fer del món un lloc millor”.
Ozan HaliciL’exèrcit reprimeix brutalment la manifestació del 17-12-2011. Les imatges de fonts independents mostren amb tota la cruesa aquesta repressió assassina. A continuació la notícia mediàtica ens proposa una visió suposadament “equilibrada”.
Anónimo en la RedLliure interpretació del clàssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de l’anell del lliure comerç. En els consells de direcció de tot el món, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El “lliure comerç” faria possible l’explotació de la naturalesa i la dominació de tota forma de vida.
St01en Collective out of SF Bay areaEntrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”
BBCEl contracte el signem cada matí... El sistema instituït en el nostre món “lliure” reposa sobre una mena de contracte aprovat per cadascun de nosaltres. El signem cada matí: “Accepto la competitivitat com a base del nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustració i còlera en la immensa majoria depredadors. Accepto que m’humiliïn i m’explotin a condició que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la piràmide social [...].”
Anónimo en la Red