Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”

Lliure interpretació del clàssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de l’anell del lliure comerç. En els consells de direcció de tot el món, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El “lliure comerç” faria possible l’explotació de la naturalesa i la dominació de tota forma de vida.

L’exèrcit reprimeix brutalment la manifestació del 17-12-2011. Les imatges de fonts independents mostren amb tota la cruesa aquesta repressió assassina. A continuació la notícia mediàtica ens proposa una visió suposadament “equilibrada”.

Google és el cercador més poderós a Internet. Des de els seus inicis, els diners no eren l’important per als seus fundadors; ells “volien fer del món un lloc millor”.

El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.

  “Perquè cal produir, cal, per tots els mitjans de l’activitat viable, reemplaçar la naturalesa on sigui que pugui ser reemplaçada, cal trobar un camp més gran per a la inèrcia humana. Cal que l’obrer tingui alguna cosa de què ocupar-se, cal que es creïn nous camps d’activitat on s’alçarà per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sintètics, on la bella i legítima naturalesa no tindrà res a fer i haurà de cedir el seu lloc d’una vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substitució (...)".” Antonin Artaud.  

Ja s’han fet pel·lícules catastrofistes que han donat la veu d’alarma i que han complert el seu propòsit. Ara ha arribat el moment de demostrar que hi ha solucions i donar veu als camperols, filòsofs i economistes que estan inventant i experimentant noves alternatives i que expliquen per què la nostra societat està immersa en les actuals crisis ecològiques, econòmiques i polítiques. Pierre Rabhi, Claude i Lydia Bourguignon, els treballadors sense terra del Brasil, Kokopelli i Vandana Shiva a l’Índia, el Sr. Antoniets a Ucraïna... Els diferents entrevistats demostren que hi ha opcions, que una alternativa és possible. S’està responent, amb elements concrets, als reptes ecològics i, en general, a la crisi de la civilització que actualment estem travessant.