Catorze jóvens marroquins nouvinguts a un centre de recepció de menors a Valencia accepten participar en un taller teatral. És la fina línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present? EN MEMÒRIA D'ABDESSAMAD EL ABOUDI (2001-2019) (2019-2001) ذكرى المرحوم عبد الصمد العبودي Hui la família Ahir/demà està molt trista. Moltíssim. Ahir de vesprada, un dels joves que va participar en el nostre documental, un dels protagonistes, el nostre germà Abdessamad El Aboudi, va morir a Barcelona. Estem desolats. Amb Abdessamad vam compartir el taller que van impartir Jesús Muñoz i Pau Pons, de la companyia teatral Pont Flotant, al Centre de Recepció de Menors de Bunyol, València. Es va sumar amb molt d'entusiasme. La seua energia era poderosa. Era hàbil, intel·ligent i tenia molt de talent. En aquelles sessions dels dimarts i dijous va ser feliç. També va acceptar participar en el documental amb el que vam contar aquella història. En la pel·lícula no pot transmetre més alegria i vida. Hui, estimat Abdessamad, fill, germà, nebot, amic, et recordem. Ja ets part de nosaltres. Els teus germans i germanes.

Constel·lacions de l'Observatori de Vídeo No Identificat

L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.

«Tornar a obrir el camp de l'experimentació»

Cover Girl Culture analitza l'impacte de la moda, la publicitat i els famosos sobre les adolescents i les joves. Qui marca els cànons de bellesa i com afecten l'individu i la societat? De qui és la culpa? Hi ha cap manera de canviar això? I si és així, qui ho farà?.

4a  Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius

/ CONTEXT 1994 - 2020

4a  Mostra de Video Independent & Fenòmens Interactius

IDENTITAT vs MEDIA / 4a MVI - Mostra de Vídeo Independent & Fenòmens Interactius / OVNI 1997

La MVI&FI opta per un model d'extensa programació temàtica, sense atendre a criteris de novetat. Remunera el treball dels autors i no té caràcter competitiu, per distanciar-se d'aquesta manera del model convencional de festival.

Com en anteriors edicions, els treballs audiovisuals que presenta la MVI&FI provenen de dues fonts diferenciades. D'una banda, una rigorosa selecció de les obres rebudes a través de la convocatòria oberta, i d'altra banda, les obtingudes mitjançant el visionament en els fons de diferents arxius i programacions, o mitjançant el contacte directe amb autors.

Coma resultat, la MVI&FI es configura com una mostra de caràcter internacional, en la qual autors de trajectòries i procedències ben diverses, es relacionen dintre d'una programació temàtica.

El tema de la identitat apareix novament com un dels eixos centrals de la Mostra: identitat, en aquest cas, abordada des de l'entrecreuament dels condicionaments socials, rols sexuals, sentimentals, familiars, etc...amb aquells altres derivats de l'experiencial interior, la bogeria, el dolor, la intimitat...espectre aquest, clarament il·lustrat en els quatre programes de Noche Oscura del Alma.

En aquesta edició, per primera vegada, la Mostra planteja dos monogràfics d'autors, un d'extens, dedicat al canadenc Steven Reinke, i un altre, molt més concret a Joe Gibbons .

Presentem també una extensió del nomogràfic William Burroughs, que es va projectar a la programació regular del MACBA, amb obres que sobrepassen el camp estrictament videogràfic, per endinsar-se tant en la gènesi d'un amanera d'entendre l'experimentació visual, com en una crítica radical a la cultura i la societat actual. Són obres en les quals ell va col·laborar directament, com és el cas de les pel·lícules d' Antony Balch i Gus van Sant, o bé altres en les quals els seus escrits, o la seva veu, serveixen d'estructura referencial, com per exemple en els curts de Francis Ford Coppola, Herbert Distel, Philip Hunt ...

És d'especial importància per nosaltres la projecció de La Société du Spectacle de Guy Debord, amb traducció a l'anglès de Keith Sanborn.

La 4MVI&FI inclou, a més, dos programes dedicats a la Televisió Experimental compilats per Andy Davis (durant la mostra s'emetrà per Barcelona Televisió, un programa especial de Televisió Ambiental de Park 4dtv).

La Mostra presenta aquest any, dues seccions d' Interactius i Quicktime Movies, distribuïdes, una de caràcter general i informatiu, i una altra de més especifica, amb un monogràfic de la producció multimèdia del ZKM- Zentrum für Kunst und Medientechnologie de Karlsrule ( alemaya) i els 10 CD Rom representatius del fons d'arqueologia de mas media del Arxius Rick Prelinger de Nova York.

Cadascun dels programes que configuren la 4MVI&FI, funciona com una ruta que pretén transportar l'estat d'ànim i l'interès de l'espectador a través d'una sèrie de paisatges mentals i emotius, a la manera dels ritus o dels viatges, on cada part del recorregut afecta i altera l'altra. D'aquesta manera, cada programa travessa per obres fonamentalment diverses, seguint un flux que no exclou la contradicció ni la paradoxa, que llegeix el sentit per sobre dels significats concrets.

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).

Aquest vídeo-presentació de 20 minuts mostra la insurrecció que va tenir lloc a Grècia al desembre de 2008 a través dels testimonis i les accions dels seus participants. El vídeo va ser editat a Tessalònica al gener de 2009 i va ser presentat a la biblioteca pública okupada d'Anus Poli abans d'un debat obert sobre la insurrecció.