El 1968, un grapat de pioners, la majoria europeus desencantats de la societat occidental, es van embarcar en la construcció d'una utòpica “ciutat de l'aurora”, Auroville. 40 anys després, l'altiplà desèrtic, en algun lloc de Tamil Nadu, a l'Índia, s'ha convertit en una jungla. Cada dia, els seus 2.000 habitants intenten viure segons els ideals de Mira Alfassa, coneguda com La Mare. Per créixer, han de forçar els límits del seu entorn i de les seves consciències. És una tasca titànica. Aquest documental mostra la vida dels aurovilatans i les paradoxes de les ciutats , i explica els motius que els van dur a començar de zero i rebutjar un sistema que està camí de dominar tots els continents en un futur pròxim.

Teoria i pràctica de les cures

La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".

                                                                                                                                                  CAROLINA DEL OLMO,   On és la meva tribu?

A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.

Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.

“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.

                                                                                                                                                  CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?

Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»

«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.

«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».

                                                                                                            ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.

“D'una banda, la cooperació no sembla fer-nos lliures; de l'altra, viure sense cooperació, tampoc. Com podem mantenir-nos lliures en un sistema basat en la cooperació? Què és la cooperació lliure?” El concepte de cooperació lliure és un intent de basar l'emancipació, la teoria política i la política d'esquerres (una vegada més) en la negociació lliure i el poder de negociació equitatiu. Spehr no creu en estructures simples i “no jeràrquiques” o “lliures”. Sempre existeixen regles, responsabilitats, estructures de presa de decisions... la qüestió radica en quines són. Ell insisteix en la possibilitat de negar-se i en el dret a retirar-se de la cooperació, a més de la negociació i renegociació amb els monstres corporatius o de l'estat, i explora les maneres en les quals les idees d'independència, igualtat i llibertat poden ser útils per a les xarxes d'ensenyament alternatives (dintre o fora de les institucions). Per explorar aquestes qüestions, Spehr es remet a la ciència-ficció, recorrent al llenguatge d'aquest gènere que, en canviar i desplaçar el rostre de la realitat tal com la coneixem, posa de relleu les estructures subjacents d'aquesta mateixa realitat. Segons el seu punt de vista, aquest llenguatge és un potent vehicle per parlar de les possibilitats, els desitjos, l'emancipació i el canvi social.

Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.

OVNI 2009 rizomes vol posar en evidència els contactes subterranis i rizomàtics que comuniquen mons i experiències molt diferents. La imatge recordada és la del rizoma –o rizomes(1) , tant hi fa, perquè no li afecta el singular o el plural, és totes dues coses alhora.