Llargues imatges detingudes. El text, el llenguatge i el so s'uneixen per construir la història d'un grup anònim que passa el temps mesurant distàncies.

Anas El Aili treballa amb nens palestins a Ramallah. Aquests realitzen de manera autònoma un retrat del seu entorn, des de la seva particular perspectiva i la seva noció del llenguatge del vídeo.

Quan Israel es va retirar de la península del Sinaí el 1982, la ciutat de Rafah es va veure bruscament dividida entre Egipte i Gaza per un immens mur de metall i formigó. Algunes famílies es van trobar dividides per una frontera internacional de màxima seguretat, encara que en molts casos menys de 100 metres els separaven de les seves cases. Aviat, famílies influents van traslladar els seus negocis sota terra, a través de desenes de túnels secrets excavats per sota la tanca israelita. Tot es mou a través dels túnels de Rafah, des de cigarretes a drogues, diners o persones. És una empresa enorme, en la qual es guanya cinc vegades el sou mig de Gaza. És un negoci familiar que passa de pare a fill i sempre per raons de seguretat a més d'econòmiques es manté dins la família.

La novel·lista i realitzadora Liana Badr recorre diversos pobles de Cisjordània per conèixer la seva vida quotidiana alterada pels checkpoints: nens que s'aixequen a les cinc de la matinada per creuar la tanca i arribar a classe; agricultors que no poden trepitjar les seves terres.

Un vídeo que es demana qui és el terrorista i per què. Una reflexió sobre el conflicte quotidià en els territoris ocupats, amb una banda sonora de música rap produïda per joves que viuen sota l'ocupació i inspirada per la Intifada.

Ocupació de Ramallah per les tropes israelianes l'abril de 2002. La ciutat de Ramallah, durant la segona - i no l'última- invasió Israeliana l'abril del 2002. Aquesta pel·lícula mostra el que vaig veure, vaig sentir i vaig sentir primer en els barris, i després les destrosses a la ciutat.

A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.

Hay mish Eishi és el retrat de 8 dones palestines de diferents orígens religiosos i socials. Un relat de com viuen la guerra i imaginen la pau des de la profunditat de les seves vivències i penes. El que expliquen de manera clara i contundent, a través de les seves esperances i desigs, és que volen una vida amb sentit: per compartir, per donar, pels seus rituals, per estimar. Una vida normal amb totes les seves petites alegries, no el degradant i aterrador drama de la guerra.

El film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.

Un reportatge personal, que es centra en accions concretes per part d'israelians, palestins i activistes internacionals, que treballen junts contra els plans actuals de desplaçar els palestins i limitar els seus moviments.