Durant el trasllat des d'un hotel a Betlem fins un altre a Jerusalem Est, el realitzador es troba amb una seria de problemes que tenen a veure amb un sostre, una càmera de vídeo i l'ocupació israeliana de Palestina. Enregistrat al llarg de sis anys en hotels de sis països diferents, Hotel Diaries és una sèrie d'enregistraments de vídeo que relaten experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l' Orient Mitjà. En aquests treballs, que juguen amb les nocions de la casualitat i la coincidència, l'habitació d'hotel serveix com plató "trobat", en el qual l'arquitectura, el mobiliari i la decoració són els mitjans emprats pel realitzador per a relacionar les seves petites aventures amb importants successos del món. La sèrie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) i Six Years Later (Irlanda, 2007).

Febrer 2003 Iraq. Més de 300 persones arriben a Bagdad per intentar aturar la guerra. “Diari d’un escut” mostra les discrepàncies entre un moviment assambleari i un règim dictatorial.

La història d’Algèria des d’abans del 1830 fins al 8 de maig de 1945. A contracorrent de totes les idees preconcebudes, la pel·lícula mostra la realitat d’un país que, abans de la colonització, havia assolit un nivell de desenvolupament comparable al de molts països europeus. També revela les realitats ocultes de la pràctica colonial. Finalitza amb la massacre del 8 de maig de 1945 a Sétif, preludi de la insurrecció del novembre de 1954. Amb la participació de l’escriptor Kateb Yacine. En aquest documental realitzat per a la Ràdio Televisió Algeriana l’any 1985, René Vautier repassa la història colonial, reconstruint la història d’Algèria a través de gravats, dibuixos i pintures del període precolonial, comentats per nombroses entrevistes. La pel·lícula conté molt material d’arxiu i un extracte del film de René Vautier La Folle de Toujane, en què Gilles Servat, mestre, conversa amb els seus alumnes.

"L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)